diumenge, 20 de juliol de 2008

La primera.

Avui, perquè les circumstàncies m'hi empenyen, m'he decidit a fer la primera.
La primera entrada de l'Oasisideserts.

Les circumstàncies són les que em marquen el curs de "L'expressió social en la xarxa global: Web 2:0", impartit sota el mestratge de l'Enric Gil Garcia dins el marc de la Universitat Oberta d'Estiu (UOC).
Així doncs, el meu blog personal comença a caminar.

Fa quinze mesos ni tan sols coneixia la paraula "Blog". En aquest temps, però, traspassada l'escletxa digital que se suposa a la gent de la meva generació, he tingut temps de passar per diferents espais dintre de la que anomenaré Gran Xarxa i agafar una certa experiència. personal.He conegut diferents pàgines de tipus social i he "vist" força coses, per dir-ne d'alguna manera.

A principis d'aquest any vaig començar a escriure coses, al Xat.Cat, al qual estic inscrita. Més que res per buidar el pap sense empipar ni amics ni coneguts. I li vaig anar agafant gust, a això. I el que va començar per necessitat quasi terapèutica ha acabat essent una necessitat d'expressió personal. I, per damunt de qualsevol altra consideració, un plaer.

Em començava a ballar pel cap la possibilitat de fer un pas més, i obrir el meu propi blog, fora ja d'una comunitat concreta. I l'oferta del curs que ara estem a punt d'acabar es va trobar amb el meu desig. He de dir que havia tingut ja l'Enric Gil com a consultor de MIC (Multimèdia i comunicació) a la UOC, i coneixia ja el seu tarannà tan pedagògic i pacient. Això em va acabar de decidir i n'estic més que contenta!

Amb aquest curs m'estic familiaritzant amb eines que potser jo sola mai no hauria buscat. N'hi ha que no crec que arribi a dominar, però fins i tot he fet els meus tastets al món del podcast, que coneixia de nom sense saber a què es referia. Els guanys, doncs, són clars.

La intenció del blog, escriure.
Escriure per reflexionar. Publicar alguns del poemes que he anat escrivint durant els darrers sis mesos. Potser també alguna petita narració. I, en general, escriure, reflexionar i intercanviar opinions amb els que vulgueu atansar-vos, amics, coneguts i persones de bona voluntat.

Aquest vull que sigui el meu petit oasi personal dins el desert que és la travessa de la vida. I tothom qui vulgui aturar-se a reposar per reprendre forces hi serà sempre benvingut. Dono per entesa la bona intenció.

Isabel

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Isabel, per l'enllaç i la referència al nostre curs!

    Molts ànims i endavant amb el blog!

    ResponElimina