dissabte, 23 d’agost de 2008

Gent lluminosa.

Hi ha persones que quan caminen per la vida tenen la virtut d'escampar la llum al seu voltant, per allà on passen. Tu, Peupetit del Corgran, ets una d'aquestes persones. La casualitat ha encreuat els nostres camins. I no sap dona Casualitat com li estic, d'agraïda!

No em queixo de la meva vida, encara que té els seus moments foscos, com la de tothom suposo. Però hi has aparegut com un sol gentil i càlid. Tens una mirada que fondria els mateixos gels de l'Antàrtida, un somriure d'orella a orella i el segell de la franquesa a la cara.
La bellesa dels teus sentiments se't fa paraula quan parles, i dóna forma a aquestes petites obres d'art que fas. Saps parlar amb els materials i en treus el millor. Crec que és per què te'ls estimes. Com t'estimes les persones que tenen la sort de compartir el teu camí. O de trobar-t'hi per uns moments. Estic ben segura que també fas sortir el millor de les persones amb qui tractes.

Si pogués, et faria una col·lecció de petits besos amb cristall de murano dels colors més alegres del món!

2 comentaris:

  1. Les persones així mai haurien de desapareixer de la nostra vida, ens donen força per poder continuar.

    ResponElimina