dijous, 18 de setembre de 2008

Com m'has entrat endins...

Sembla mentida, amb tant poc temps com m'has entrat endins... Tampoc és tan poc. Tu ho vas veure clar de seguida, i vas creure en mi d'una manera que em sorprèn i també em fa molt feliç. Em feia por despertar d'un somni. I ho desitjava tant...
Ara que hem estat uns dies junts s'han esvaït les ombres de por. I t'has fet una certesa a la meva vida.
No sé com serà. Sé que no hi ha llits de roses. I, a més, les roses per naturalesa tenen espines.Però, tal com em digueres fa no res, ens vam trobar i vam pujar al mateix tren. I és igual a on vagi, però junts, tu i jo. Una cosa així, més o menys, és el que vas dir.
I jo ho subscric.
Dalt del tren, al teu costat.
Com més va, més t'estimo...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada