divendres, 5 de setembre de 2008

Fantasies catastròfiques

El que poden fer les fantasies catastròfiques.

Tenia tanta por que fora tan sols un somni d'uns quants dies d'estiu que l'evidència del final de les vacances em va provocar un profund atac de tristesa. Per sort meva, resulta que no ets un somni, i que segueixes aquí. Segueixo veient-te, segueixes parlant-me, segueixo podent-te escoltar, que no és poca cosa, per mi...

Tens un efecte absolutament benèfic sobre la meva persona. I encara que no sé en què depararem, em sento afortunada d'haver-te conegut, d'haver trobat una persona com tu en el camí. M'agrada la teva paciència,el teu somriure, la manera com em mires, i es que em dius unes coses...

Saps? Durant el dia m'acompanyes, et sé. I això em dóna una alegria secreta que ho fa tot millor, més senzill. Sabent-te, no em pesa pensar en les nits fosques de l'hivern.
Que no hi tinc cap problema, ni tampoc amb la tardor. Tan sols es que tenia una por terrible que aquests hagués estat, només, un somni d'uns quants dies d'estiu. Però no ho ets, un somni, que ets ben real!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada