dilluns, 29 de desembre de 2008

Sense nen, amb temps.

Des d'ahir i per primera vegada, quasi, en set anys, estic sense nen. El meu fill va marxar ahir al matí amb el grup de Castors del cau de Moià.Van anar a Berga i tornen avui cap a les set del vespre. Per mi és una novetat, estar dos dies i una nit sense el meu fill, que sempre és amb mi -jo, que tinc un règim diferent de l'habitual en els casos de separacions.

Ahir vaig tenir temps de prendre'm la vida amb calma, jeure al sofà i mirar bons programes a la tele. I de desestressar-me una mica. I avui m'he dedicat a acabar unes presentacions que estic fent per la firma d'en Joan Moret i per ALTERNATIVES, ambdues basades a Mallorca. Els volem publicar a Moretimaura, el weblog que vam començar amb en Joan Moret i que finalment tirarem endavant. Li agraeixo des d'aquí l'oportunitat que em dóna i la confiança que va dipositar en mi des que ens vam conèixer. És ell qui va voler que hi col·laborés i qui pacientment ha anat insistint perquè em decidís a fer-ho. De moment, gestionant el weblog, redactant i fent presentacions, coses totes elles que m'agraden. I és ell també qui de vegades m'ha parlat de fer, amb el temps, projectes comuns d'interiorisme, cosa que per mi seria un somni.

I he aprofitat avui per actualitzar les meves pàgines a Authorstreami a Slideshare, que penso utilitzar per fer els "embeddings" de les presentacions al blog (la primera) i per promocionar-les mitjançant el "tagging" o etiquetatge, a ambdues.

A part d'això, he fet feina de neteja de fons, a casa. Només una estona, però les vacances em cundeixen força. I em sento feliç de veure que, sortosament, em recupero molt ràpid dels estats de fatiga que em causa la lluita constant que és la meva vida de cada dia.

Aquest vespre tornaré a tenir l'hereuet a casa!

dimecres, 24 de desembre de 2008

Nadal 2008.

Hem guarnit la casa, hem fet el pessebre. Hem fet un sopar senzill, sense embrancar-nos i fàcil de fer. El nen ha tingut el seu tió i ha vist son pare. La mare s'ha trencat l'espatlla per quatre punts i està ingressada, però està bé d'estat d'ànims. I demà el germans, fills i nebots ho celebrarem plegats. Així ho ha volgut la mare. Si puc, aniré pel matí a veure-la a Sant Pau. Ella està tranquil·la i ja ens en sortirem. I jo estic contenta, perquè, encar que lluny, hi ha qui m'estima. I qui m'estim molt.
Aquesta és la nit de Nadal, ho sap tothom i és profecia, la meva mare ho va dir un dia...
I el director de l'escola, que és un catxondo, ens ha enviat la Felicitació de Nadal, una foto on tots el mestres fem el Pessebre Vivent....
Bon Nadal a tothom!!!

dimarts, 23 de desembre de 2008

Cartes nadalenques 3.

" El problema per mi és que ja fa anys que he anat perdent la il·lusió... A més, sempre arribo a aquestes festes molt cansada i fa anys que me'n passo la major part sola. Per això admiro a les persones que sou capces de viure-ho així, Montserrat. Fins i tot fer un regal se'm fa feixuc i complicat. M'implica un temps que no tinc, i un esforç, ja que em suposa desplaçar-me com a mínim a Manresa....

A veure si passat el proper cap de setmana ja em trobo millor i m'animo.
Però m'agraden molt les teves raons!
Cuida't i una abraçada!

Isabel. "

" Si féssim les coses per nosaltres mateixos no les faríem mai. És més fàcil quedar-se a casa, arraullida al sofà, tapada amb una manta i amb una tassa de brou calent, ni que sigui de sobre. Però tenim qui ens crida a la realitat. En el meu cas fou l'obligació de donar-los-hi als meus fills uns records alegres de la seva infantesa, per a què, quan fossin grans, tinguessin un racó on anar a refugiar-se en els moments més durs, i tenia l'obligació també, de què sabessin qui eren i d'on eren, qui era la seva família, de qui eren deutors i gràcies a qui eren com eren.


No ho sé, tot això que t'explico segurament només és vàlid per a mi, però és allò que m'han transmès. Hi haurà religions, sectes, prohibicions, odis ... tota mena de moviments que manipularan la nostra vida, però ens hem de negar a què desaparegui allò essencial, allò que ens distingeix: ser humans, reconèixer-nos els uns als altres i acceptar l'alegria.

Ser feliç, contràriament al que ara està de moda, és bo. Malgrat tot, malgrat totes les desgràcies i les mancances, ser feliç hauria de ser una obligació. A l'Àfrica, a Sud-Amèrica, en els llocs més pobres, els nens somriuen i saben ser feliços, i els grans també. Quin dret tenim nosaltres a no ser-ho quan ho tenim tot? Considero que les persones que no són felices en el nostre món estan malaltes i em fan llàstima, perquè malgrat tot, sempre hi ha un motiu per a somriure, ni que sigui un sol minut de cada vint-i-quatre hores.

Ja t'ho he dit abans, això només em val a mi, de tota manera espero, de debó, que sàpigues somriure un instant, l'instant just en què el teu fill et miri i així, quan passin els anys, pugui recordar-te somrient i aleshores ell també ho faci i faci somriure els seus fills.

Petons i abraçades (una mica congelats, però també és el que toca) :D

Montserrat "

" Saps que, Montserrat?


Avui tenia un dia tonto, estava molt cansada. Però m'has convençut i ja he tret els guarniments -que no són gaire- i hem començat a posar la casa de festa. Això és motiu de començar a fer neteja, una altra cosa que es feia a fons per preparar les Festes i que també té un sentit profund de renovació. I manifesta alegria per la Festa que aviat celebrarem plegats.Em vénen al cap els Nadals espectaculars de "Fanny i Alexander" -Saps que no puc recordar el nom de l'autor? De vegades aquests oblits em preocupen. He hagut de fer un esforç per recordar que era Igmar Bergmann...

En fi, una abraçada, guapa!!!

Isabel."

" Em fa molt feliç pensar que, per un instant, he pogut col·laborar en que et sentis millor amb el Nadal.

Petons :)

Montserrat

el meu bloc: http://untelalsulls.blogspot.com/"

divendres, 19 de desembre de 2008

Cartes nadalenques 2

Isabel:

"Gràcies, Montserrat!!!

Em dones permís per publicar el teu mail al meu blog?
M'ha agradat molt la introducció que has fet a la teva Felicitació. Tant de bo que a la meva vida fos així. Potser m'ho podria agafar per aquí, per tornar a tenir il·lusió de celebrar el Nadal amb el meu fill...
Molts petons!"

Isabel.

Montserrat:

"És clar que sí, dona ! :) La lletra és lliure i no hi expresso cap idea que no sigui la de moltes persones. I tu pots fer que sigui així, sigueu 20 o sigueu 2 al voltant de la taula. Fer un bon àpat, poder recordar els que ja no hi són, explicar les mateixes anècdotes any rera any, els mateixos acudits, cantar les mateixes cançons. Veure la il·lusió dels infants, fer que es relacionin amb els més grans, menjar neules mentre jugues amb ells amb els jocs que els hàgim regalat. Fer regals, sí. No cal que siguin gran cosa, però els regals són bons, et diuen que algú ha estat una bona estona pensant en tu, en com ets, en què t'agrada. A mi m'agraden molt els regals, tan li fa, una bossa de llavors de gira-sol embolicada amb un llaç, però que em diu que algú pensa en mi, i fer-ne, rumiar-los, cercar-los, buscar allò especial per a cadascú, embolicar-los i veure les cares de les persones quan se senten especials. I a taula tenir-hi el millor de tot l'any, hem de conjurar el fred i la mort amb l'abundància i la vida, sinó els fats no ens seran propicis.

Qui no sàpiga gaudir de les petites alegries, de la gent, de la companyia, de l'amor, de l'amistat, d'aquella cunyada insuportable, d'escoltar per enèssima vegada els dolors reumàtics de la tieta Pepeta, no sap el que és estimar. Deixem-nos de falses hipocresies, al món hi ha gent que mor de gana, agraïm que nosaltres no, gaudim amb tranquil·litat i alegria d'allò que ens és donat, no ofenguem als pobres fent-nos allò que no som, ni per molt ni per massa poc.

Ja sé que això no està de moda, que avui dia o gastes com un boig o critiques com un profeta, que ser "normal", "del munt", és poc glamourós, però què vols que et digui, estic molt agraïda, cada dia, de despertar-me i saber que estic viva, i intentar que, si més no el meu voltant, sigui una miqueta millor a cada pas. I entendre que moltes coses que fem tenen sentit, malgrat que la industria li hagi pres, tenen milers d'anys de vida al seu darrera i són coherents i cal retre'ls-hi homenatge.
Petons

Montserrat

el meu bloc: http://untelalsulls.blogspot.com/

dimecres, 17 de desembre de 2008

Cartes nadalenques.

Fa un parell de dies vaig rebre un correu de l'amiga Montserrat, que em va agradar molt i que va donar peu a un petit intercanvi d'idees, pensaments i sentiments que han estat molt profitosos per a una servidora.I he tingut la idea, previ el permís de la meva amiga, de publicar la seva carta i la correspondència que la va seguir. Aquí va la culpable, una Felicitació nadalenca adreçada als amics i que tinc el goig de compartir amb qui la vulgui llegir.

FELICITACIÓ NADALENCA

Ara que està de moda ser anti-nadalenc, blasmar una època on la gent s'aplegava a casa perquè el món exterior era massa ferèstec. Una època on calia fer les feines petites, els cistells, els esclops, les escudelles i les culleres de fusta. On els infants gaudien de la companyia dels adults, que tenien temps i ganes d'explicar rondalles. On cremava el tió a la llar i ens aplegàvem amb la por de què l'hivern s'allargués per sempre més i la terra no revisqués per a donar-nos els seus fruits ... ara és el moment de reivindicar el Nadal, un Nadal perfectament pre-cristià, perfectament humà ...


HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
J.V. Foix

Bon Nadal!


Montserrat
el meu bloc: http://untelalsulls.blogspot.com/

dissabte, 13 de desembre de 2008

De "Tots els contes", de Mercè Rodoreda

L'estiu d'enguany va néixer aquest blog,a rel d'un curs a la UOC sobre Web 2.0. Durant la pràctica final, que consistia precisment en la creació d'un blog, vaig trobar-ne un anomenat Tinta Xinesa que a hores d'ara figura al meu blogroll.

Vaig tenir la fortuna que hi hagés publicat un petit conte de la Mercè Rodoreda, que em va desvetllar la memòria i em va ben captivar. Pertanyia a la darrer edició completa de "Tots els contes", la d'Edicions 62 de l'any 2008. Era una de les seves "Flors de debò", no recordo quina, però em va deixar encisada. I va ser un motiu prou poderós per adquirir el volum, que he anat llegint a poc a poc, a mesura que l'escàs temps disponible m'ho permetia. Estic a punt d'acabar-lo, i ha estat un plaer immens tornar a recordar com de bé escrivia aquesta dona meravellosa. Havia llegit llibres seus fa molts anys, però el pas del temps fa oblidar moltes coses. Des d'aquí, el meu agraïment al desconegut (o desconeguda, crec que es tracta d'un home) escriptor de Tinta Xinesa.

Un dia, durant un temps on escrivia coses al Xat Català, vaig deixar-hi un parell de fragments que parlaven de l'amor, extrets d'un conte anomenat "En una nit obscura", que forma part de "Semblava de seda i altres contes". Els vaig triar per la seva bellesa i intensitat, i perquè expressaven perfectament la manera com jo personalment sento l'amor. Però estaven descontextualitzats. Vaig rebre un comentari molt bell de na Minnie, no en recordo les paraules exactes. Venia a dir que els relats de la Rodoreda eren tan bells i dolços, com de cotó fluix... Ara que ja arribo al final, i que sé com he sentit cada un dels contes, gosaré donar la meva opinió, amb tota la modèstia del món.

D'aquests relats, no en diria precisament que són com de cotó fluix (sí que ho semblàven tal com jo els vaig triar). Cert que utilitzen un llenguatge ric, acurat i bellíssim. Però el que hi he trobat ha estat un retrat estremidor dels sentiments humans, sentiments de tota mena que s'amaguen fins i tot en forma de descripció d'una flor imaginada. No conec bé la biografia de la Mercè Rodoreda, però tinc entès que sabia molt dels sofriments humans. Això es percep perfectament a tots els seus contes, als ja esmentats -"Semblava de seda..." , "Flors de debò"- als "Vint-i-dos contes", i als "Viatges a uns quants pobles". N'hi ha que són molt tristos, n'hi ha d'alegres i n'hi ha d'altres que, encara que siguin fantasiosos, són com la vida mateixa.

Personalment, n'he gaudit la lectura amb deliri. Tant pels contes en sí -per la trama i pel que expressen- com per la manera de fer-ho: pel domini del llenguatge i de l'art d'escriure. I no puc fer altra cosa que recomanar-vos-en vivament la lectura, si us agrada llegir. Ja sé que no descobreixo la sopa d'all: és l'entusiasme el que em dóna la gosadia i el desig d'escampar una mica més lluny de mi mateixa tot el que sento ara mateix.

A la meva propera entrada pot ser que transcrigui i comenti alguna de les seves "Flors de debò", que m'han fet viure moltes coses.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Water of Love.

L'equip directiu de l'escola on treballo ens ha demant, als mestres, tres cançons de la nostra vida,suposo que per fer alguna cosa el darrer dia del trimestre durant el "nostre" dinar de Nadal. Personalment, no puc dir que hi hagi una tal cosa, però és cert que sempre he anat associant cançons que m'agradaven a alguns moments especials.

Una de les primeres que recordo amb claredat, des dels meu quatre o cinc anys, és el "She loves you", dels Beatles. En segon lloc he triat "¿Por qué te vas?", de la Jeannete.La vaig conèixer veient "Cria Cuervos", d'en Carlos Saura, amb el primer noi amb el qual vaig sortir. No va durar gaire temps, el nuviatge, i sempre he recordat la cançó i la pel·lícula.Ambdues em van agradar molt. Finalment,he escollit el "Water of Love", dels Dire Straits. M'agradava molt, i ha tingut molt a veure amb la meva vida.

"Some day baby when the river runs free is gonna carry that water of love to me..."