dilluns, 2 de febrer de 2009

P...ta crisi!

Estem a dia dos i el mes ja es presenta magre.

M'han apujat la hipoteca, quasi un ú per cent. La factura de gas natural ha estat astronòmica. La de l'electricitat, sort que ara és mensual... els veïns han volgut canviar d'aministradora, el rebut ha pujat cinquanta euros trimestrals de cop.Només amb aquestes quatre coses, me'n vaig per sobre dels mil euros de despesa. Falta pagar el menjador escolar del nen, que val un ull de la cara, el telèfon amb línia ADSL -no en puc prescindir, la necessito per la feina i és el meu contacte amb el món-, i alguna altra més. Manutenció del nen i meva... Aquesta tarda, a rel de rebre rebuts, hi he hagut de pensar i, la veritat, he començat a angoixar-me. Francament, a veure com anirem a final de mes, si hi arribo.Al poble estan tancant les fàbriques i començo a intuir famílies dels nens de l'escola que tindran problemes. Que farem, tots plegats?

Em vénen ganes de cridar "P..ta crisi!!!" i em consolo tot pensant que, si més no, el Consell Comarcal del Bages enguany no ha convocat les beques per desplaçament de les famílies que viuen a tres quilòmetres de l'escola. Per què em consola? Perquè aquestes beques anàven a parar a les persones que viuen a les urbanitzacions de la zona alta del poble. Persones que s'han pogut comprar un terreny i fer-s'hi una casa, que disposen de cotxe per desplaçar-se i que no els fan més falta els diners que a una servidora -que va a peu a l'escola i que evita el cotxe per no gastar en benzina. Era un cas flagrant de beques atorgades a persones a les quals no els fa cap falta i amb la crisi s'ha acabat. Ja li he trobat una part positiva a la fastigosa crisi.

M'ha entrat tant de malestar que he fet l'esforç d'entrar al curs virtual al qual m'he matriculat, amb la idea d'obtenir un crèdit que em permeti sol·licitar el quart estadi de promoció docent al qual tinc dret pel temps de servei transcorregut fins ara. Hi he entrat una estona i m'he concentrat a baixar-me els materials de lectura, que copiaré a un CD i duré a imprimir. Tinc la impressora averiada, no estic per pagar tècnic ni per gastar paper ni tinta, que està tot caríssim. Entrar al curs m'ha anat bé: m'he desconnectat i he aconseguit despistar la preocupació. Procuraré seguir-lo -es tracta d'un curs sobre educació emocional, que m'anirà prou bé per mi mateixa. I m'anirà bé si aconsegueixo l'estadi, per esponjar una mica la nòmina, encara que no sigui gaire. Si penso en el futur, de vegades el veig ben negre, jo sola traginant amb el meu fill.

Com que bufen mals aires, que duen mals averanys, necessitava vomitar en algun lloc. Més m'estimo fer-ho aquí, on poca gent em llegirà, si es que em llegeix algú. Perquè no està la cosa per anar-se queixant en veu alta. Jo estic espantada, però hi ha gent que està molt pitjor que jo.

Toca apretar-se el cinturó, jo que no és que faci res de l'altre món. Fa temps que em vaig oblidar dels viatges i les vacances, dels restaurants i del cinemes.M'angoixa pensar que algun dia comenci a tenir deutes i no els pugui pagar. De moment, miro de no pensar-hi massa i de concentrar-me en seguir la vida com si no passés res.Però em poso les piles per mirar de reduir despeses com sigui.Avui he decidit mantenir la casa a 18º en comptes dels 20º o 21º que hi tenia per les tardes i nits. Anirem més abrigats dintre de casa i ens posarem més mantes al llit si cal. Tres-cents euros de despesa de gas natural, encara que l'hivern hagi estat molt fred, dissuadeixen qualsevol.

Maleïda, p...ta crisi!

2 comentaris:

  1. :( i prega perquè es quedi no gaire pitjor que ara, fa uns quants anys que es veu en l'horitzó quelcom terrible i devastador. Els humans funcionem per patrons talment les comunitats de cèl·lules o les d'insectes, sense saber-ho o sense ser-ne conscients. Hi ha moltes idees que s'estan infiltrant en la societat per a fer-nos acceptable allò que pot venir i que de cap manera hauríem d'acceptar ... caldrà molta solidaritat entre nosaltres i molt enteniment.

    Un petó wapa :)

    ResponElimina
  2. Em sembla que sí, Clídice. El mal és que les generacions joves d'ara no han conegut els mals temps que jo vaig conèixer de petita, no saben què és patir misèria i escasesa de tot i no sé si ho sabran encaixar. M'agradaria que m'ampliessis ni que sigui en un post les informacions que em comentes. Haurem de fer el que sigui per ajudar-nos. Si no, què serà de les persones que no tenim una bona xarxa social?

    ...

    ResponElimina