diumenge, 23 d’agost de 2009

Grip nova, escola i el dret dels nens i nenes a guarir-se

Falten pocs dies per acabar les meves vacances de mestra. Contra el que erròniament segueix creient, encara no sé per què, la immensa majoria de la població d’aquest país, comencem a treballar puntualment el dia 1 de setembre. Pot variar d’acord amb els anys i el dia de la setmana en què s’escaigui aquesta data. I ja fa dies que de tant en tant em trobo algú que, sorneguerament i amb una rialleta de satisfacció, em diu: “què, ja se t’acaben les vacances, oi?”. Jo em faig la boja i els contesto “què dius, si encara em queden quinze dies! No me’n queixo pas, no”, i la cosa queda així, l’altre pensant de què vaig i jo tot esperant haver-lo o haver-la desconcertat una mica. Avui, però, no ha estat cap persona qui m’ha recordat el,ara sí, ja proper retorn a la meva feina, sinó una notícia que llegeixo al butlletí digital de La Malla que m’arriba puntualment dues vegades cada dia.

Apunta l’esmentada notícia la possibilitat que està considerant el govern català, possibilitat d’endarrerir l’inici del curs escolar si una nova onada de grip nova ho fes aconsellable. Lògicament, la notícia ha cridat la meva atenció, l’he consultada i ja hi he trobat una veu discordant. Pel que fa als mestres, que no es preocupi ningú, que anirem tots a treballar el dia que ens toca i molts segurament algun dia abans i tot. No és sobre aquest punt que vull reflexionar ara, sinó sobre la manera com passen avui dia les malalties lleus els nens que estan en edat escolar. Dic això arran de la mesura que sembla que està en el punt de mira, i no m’estranya gens que el govern la sospesi. Els membres del departament d’Ensenyament deuen saber tan bé com el col•lectiu de mestres que actualment és força habitual enviar els nens malalts a l’escola. Que ningú posi el crit al cel i que ningú s’esquinci les vestidures perquè una servidora gosi dir això. Ho sé per anys d’experiència professional pròpia i és un tema habitual i molt comentat a les converses amb els companys i companyes de feina.

Estic tipa de veure com m’arriben nens a classe amb mala cara, dient-me que tenen diarrea o angines o que ahir tenien febre o amb un refredat que mai saps si és refredat o grip. Els preguntes i de vegades els han dut al metge i de vegades no, però és una pràctica molt comuna donar-los el Dalsy, fer-los baixar la febre i cap a escola. I clar, normalment al migdia ja els ha tornat a pujar, cal trucar algú de la família i si hi ha sort pel nen o nena, el vénen a buscar, i si no, fins a l’hora de sortir. És clar que no tothom fa això, i és clar que la vida no està fàcil, però s’hauria d’arbitrar alguna mesura laboral perquè els progenitors o tutors dels nens i nenes que no tinguin ningú a qui recórrer, en puguin tenir cura, a casa, quan els fills se’ls posin malalts. En cas contrari, que ningú s’estranyi que acabem tots amb la grip nova. Perquè la veritat és que quan a l’escola comença el que en diem, no sé si bé o malament, una “passa”, l’acabem passant tots, nens i mestres. Duren mesos, normalment comencen amb la tardor i es van presentant l’una després de l’altra fins a ben avançada la primavera. I consti que l'hivern del curs passat vaig tenir de tot, però només vaig faltar dos dies per angines, perquè em nego a anar a treballar a 39º de febre, sabent com sé que si hi vaig, només serveix per guarir-me malament i seguir escampant la malaltia.

Ahir en parlàvem amb la mare. La vam anar veure al seu redós, a Sant Mateu, i va sortir el tema. I recordàvem com ella mai ens havia deixat tornar a escola abans d’assegurar-se que passéssim dos dies sencers sense febre. El primer, a casa. El segon, si tot havia anat bé, ens treia una estona a passejar a l’hora del sol per reforçar-nos. I si arribàvem a la nit sense ni una dècima, l’endemà ja ens deixava anar a escola. I planyia la mare els nens d’ara, i trobo que amb raó, ja que n’hi ha que ni tan sols es poden quedar a casa per guarir-se bé quan tenen un estat gripal.

La mesura que proposo jo, i tant de bo em llegeixi alguna d’aquestes amistats (Montse!) que estan ficades en política, és crear la figura de la “baixa pediàtrica”, donada pel metge pediatre en atendre un nen, a petició dels pares i per poder-ne tenir cura. Evidentment, hauria de ser el metge “oficial” que li pertoqués i el pediatre indicaria als pares el tractament a seguir i el dia de la visita següent, per fer el seguiment i donar la previsible “alta”. Aquesta “baixa pediàtrica”generaria uns dies de permís laboral a un dels dos progenitors, amb la qual cosa els pares podrien cuidar els seus fills quan es posessin malalts i els nens podrien passar els grips i angines a casa. Ells es guaririen millor i les escoles no serien el caldo de cultiu que són avui en dia. S’evitarien els possibles abusos amb el control mèdic de les baixes i altes, i s’evitarien les suspicàcies a les empreses on treballen pares i mares.

Crec que hi hauríem de pensar, cadascú per la part que li toca, i hi sortiríem guanyant tots. Els primers, els nens i nenes nostres, que alguns no poden ni guarir-se en pau d’una senzilla grip estacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada