dimecres, 16 de setembre de 2009

Somnis estesos

No goso pensar
què em plauria,
he anat deixant
somins estesos
al llarg dels camins.
Potser eren engrunes
a tall de fita:
m'havien de servar
la ruta de retorn.
Si algú em diu
de tard en tard
uns mots amables
em desvetlla, agraïda,
un somriure.




Avui li agraeixo a la Sandra haver despertat aquest poema amb una pregunta al seu blog Papallones en la llum

Isabel

2 comentaris:

  1. Em penso que tots fem (i busquem) més o menys el mateix que dius en aquest poema. Deixem rastres com en Polzet, i alhora anem llençant missatges dins d'ampolles al mar, per si mai algú els troba. O alments, això és el que entenc jo. Salut!

    ResponElimina
  2. Hola, Lluís:

    La Sandra preguntava què ens agradaria que ens diguessin, i aquí va néixer la meva resposta. Els somnis estesos són els que he anat abandonant i són tants que no gosaria contestar la qüestió. Tant m'és el que em diguin, si és una cosa bella i agradable, em farà feliç ni que sigui per uns instants.

    ResponElimina