dimarts, 20 d’octubre de 2009

La meva platja

-Hola, guapa…
-Hola!
-Com estàs?
-Molt bé, contenta de veure’t!
-Et sembla que fem un cafè?
- I tant! Saps? Avui el nen em fa anys.
-Doncs felicitats a la mare!
-Recordo molt aquell dia, el moment en què me’l van donar...
-Aquests són records per sempre.
-Tant que vaig patir fins que va néixer... Va ser tan inesperat...
-Vas tenir nou mesos per fer-te a la idea. Ara, gaudeix-lo.
-Ho saps, oi, que t’estimo?
-I tant, que ho sé. I jo també, moltíssim!
-M’alegro tant d’haver-te trobat!
-I , jo, amor!
-Hi ha una cosa que recordo sempre: un dia em vares dir que jo era com una onada. Que pujo i baixo. I que tu pujaries i baixaries amb mi sempre, perquè era la teva onada... És la cosa més bonica que m’han dit mai a la vida!
-És que és així..
- M'agradaria ser-ho sempre, de la manera que sigui, encara que les onades són onades.I jo en sóc una de sola dins d'un mar on n'hi ha mils.
-Però tu ets la que dia a dia arriba a la meva platja.
-No hi puc desembarcar, ja ho saps, però puc anar i venir cada dia. I és que és tan plena d’amor!
-És pel teu gaudi, per nosaltres.
-Em fa molt feliç saber-me teva. I saber-te amic meu.
-Sí. Per sempre, fins sempre.
-Per sempre, com m’agrada! Em fas sentir tan segura... Ets ferm com una roca.
-Ho intento.
-I ho ets: en tu, reposo confiada.
-Tu em dones pau. I també em fas molt feliç...
-Se’m fa tard, he de marxar, amor.
-Jo també, tinc feina, ja ho saps
-Fins aviat, doncs.
-Fins aviat. Que tinguis molt bon dia!
-I tu també, adéu...
-Adéu...

4 comentaris:

  1. la confiança de saber-se estimada, una gran cosa aquesta :)

    ResponElimina
  2. El diàleg és tan bell que sembla idíl·lic. Més "literari" que real, de tan rodó. Si fos veritat et felicito, i si no voldria dir que dins nostre tenim la imatge d'una mena de felicitat.

    ResponElimina
  3. La veritat té moltes cares, Lluís, i aquesta n'és una, amb un cert grau d'abstracció i d'el·laboració. Amb més mèrit d'ell que d'ella.
    Ben cert que tenim una imatge de la felicitat, que albirem a moments, però mai és un estat permanent.

    ResponElimina