dissabte, 10 de gener de 2009

"A forest", The Cure.

Avui un conegut ha publicat aquest vídeo al Facebook, amb el qual reviuen molts moments a la meva memòria. És una cançó i un grup que m'agradaven molt. I encara m'agraden. M'ha fet feliç tornar-los a trobar i veure que hi ha gent que els recorda. Aquí van el vídeo i la lletra, preciosa també.
Encara em posa la pell de gallina...

(La lletra de la cançó, transcrita més avall,evidentment, queda exclosa de la llicència de Creative Commons i pertany als seus autors i no a una servidora)


The Cure - A Forest

Come closer and see
See into the trees
Find the girl
If you can
Come closer and see
See into the dark
Just follow your eyes
Just follow your eyes
I hear her voice
Calling my name
The sound is deep
In the dark
I hear her voice
And start to run
Into the trees
Into the trees

Into the trees

Suddenly I stop
But I know it's too late
I'm lost in a forest
All alone
The girl was never there
It's always the same
I'm running towards nothing
Again and again and again and again

dimarts, 6 de gener de 2009

Regal Reial.



Avui els Reis ens han dut el millor regal possible, el que fa més il·lusió a tots els nens i nenes:
una nevada que sembla que ja pren i que ens confirma les estampes més belles de les Festes nadalenques, ara que se'ns acaben les vacances.

Ahir vam rebre els Reis com mana la tradicio d'aquest que és ja el nostre poble. Amb rams d'espígol encesos com teies, per guiar amb la llum de les flametes i amb l'olor de l'aire Ses Gracioses Majestats. Que no es perdin per aquests viaranys de Déu. Que recordin el camí a casa nostra i ens portin de nou un munt d'il·lusions, a petits i a grans també. Sobretot a nosaltres, que manta vegada hem anat perdent les il·lusions pel camí. Que si és així, ens les portin renovades. Falta ens fa.

Com que el noi ja no té fe, com diuen aquí, de tornada a casa va rebre els seus regals i hi va estar jugant fins ben tard. I tard ens hem llevat avui. I hem tingut un dia plàcid i agradable. I ara heus ací que els flocs de neu han vingut a dur-nos pau d'esperit. O si més no, a mi me'n donen, quan els veig caure. Graciosos i lleugers, lentament i despreocupada és deixen caure avall i no es pregunten on els durà el seu camí. Dibuixen una dansa alegre i silenciosa, que ens omple el cor d'una màgica felicitat personal. Una felicitat que no cridem, però que sentim endins, endins.

Fa bo de veure, des de casa, aquesta espesa cortina de flocs blancs i dolços, avall, avall,avall ...
Posted by Picasa

dijous, 1 de gener de 2009

Any nou, vides noves i amics de fa poc i de fa molt.


Ha començat un nou any, el 2009.  El 2008, que per mi va ser dur al principi, ha acabat de la millor forma possible: ha dut amor a la meva vida, noves il·lusions i nous projectes. I el 2009 ha començat tot confirmant-ho tot i el començo feliç i plena d'esperança.

He rebut un parell de felicitacions virtuals, una de la meva família. La meva cunyada Míriam, que és una artista, l'ha ideada i feta, i el meu germà ens l'ha fet arribar via Internet.
L'altra, m'ha arribat d'un dels meus contactes virtuals, l'Avi Tomàs, un avi quasi invident que cada dia fotografia la sortida del sol i envia el seu Bon Dia a qui li ho demani. I ens fa arribar moltes coses més que els seus amics comparteixen amb ell.
I no vull deixar de comentar un fet per mi significatiu, del qual m'he adonat avui en escoltar el Telenotícies Migdia, a TV3. Tots els nadons que han nascut en primer lloc avui dia 1 de gener del 2009 a les quatre províncies catalanes han estat fills de pares immigrats fa uns anys a Catalunya. Concretament, pel que recordo, magrebins, algerians i sudamericans. Tots aquells als quals se'ls faci problema conviure amb gent que vénen d'altres països a treballar i a viure al nostre, que hi vagin pensant. D'ells, que es poden enriquir molt del contacte amb nosaltres, nosaltres també en podem aprendre molt. Entre altres coses, d'alguns valors que ells encara conserven i que nosaltres, al ritme de la nostra vida frenètica, sembla que haguem oblidat.
Feliç 2009 a tothom!!!