divendres, 27 de març de 2009

Si pogués...

Si pogués, em faria bri d'aire i m'enfilaria en un vent que em portés fins a tu.Aleshores, t'abraçaria silenciosament.Em faria xica com no res, cercaria un porus de la teva pell, el besaria i s'obriria la porta d'entrada. Jo faria cap dins, de puntetes,per no fer-te gens de mal, i cercaria un lloc que m'abellís i m'hi quedaria.Així, fessis el que fessis, seria sempre amb tu, sempre a prop teu. Això sí,ben callada per no torbar-te, però tu m'hi sabries. I encara que no et pogués parlar, el batec del teu cor bressaria el meu son.Faria el que fos...

dissabte, 21 de març de 2009

D'estiu a estiu

Avui es celebra a Vilafranca del Penedès una trobada de poetes internautes impulsada per na Violant de Brú i en Santi Borrell, a qui no conec personalment. La trobada l'han anomenada "Poems&Blogs: poetes a la xarxa" i hi participa la meva amiga Sandra, a qui vaig engrescar jo mateixa.
A mi m'hi va convidar, la Violant, encara no sé perquè. No ens coneixem de res. La veritat és que em va fer molta il·lusió,però al cap d'un temps vaig ser presa d'un atac de "canguelis": al cap i a la fí, fa poc més d'un any que em vaig llançar a escriure coses, per necessitat pura i dura de desfogar-me. Ja de petita tenia una certa facilitat per la paraula, però no la vaig cultivar. Veure que les coses que escrivia eren ben rebudes em va fer feliç, per què negar-ho, però d'aquí a ser escriptora o poeta hi va un bon tros...
En el fet d'escriure hi he trobat una arma poderosa per a expressar-me, per treur'm els neguits, i amb els anys que porto de vida i les coses que m'han passat tinc prou temes. Però vaig fer una cura d'humilitat i vaig posar els peus a terra. Com a molt, podré ser escriptora aficionada, d'estiu a estiu. Durant el curs escolar,poc temps em queda. Estic obligada amb el meu fill i amb la meva feina. Vaig prenent notes i l'estiu vinent m'hi tornaré a posar.
I de moment, de tant en tant deixo escrits al meu blog, a tall de diari. De vegades, a partir d'algun d'ells, treballo algun poema. La poesia m'agrada molt, i l'any 2008 va ser prolífic en aquest aspecte. La majoria dels meus poemes els tinc desats a la llibreta de paper i als documents del PC. Quan pugui, els aniré revisant, tot i que no sé si gaires d'ells superarien actualment la meva mirada crítica. Els que no em semblin bé no els publicaré al blog, però els guardaré igualment, perquè són molt especials per mi. Jo sé què signifiquen.
A la Sandra li desitjo una vetllada molt feliç. Ella, que no és coneguda, sap expressar els sentiments i estats de l'ànima com he vist fer a poca gent.Té un do especial per a les imatges poètiques. I molt força interior. Com les papallones que voleien a la llum del sol, la seva fragilitat fa més punyent la seva bellesa... Vola amb alegria, papallona!

diumenge, 15 de març de 2009

El pas del temps.

El temps m'ha retornat la memòria de fets i ferides. Ho ha fet amb saviesa, quan ja estava a punt per poder encaixar les coses, i m'ha donat l'arma que em calia, la paraula.La paraula sentida,la paraula pensada, la paraula escrita.
Escriure sobre els fets, sota formes diferents, m'ha ajudat moltíssim. Coses que van ser doloroses, perquè era infant, han deixat de fer mal, diria. La comprensió pren el lloc als retrets i em permet perdonar i oblidar.
Escriure m'ajuda a alliberar-me. M'estic llevant pesos ben feixucs que duia no sé sia al cor o a l'ànima de fa anys. Em començo a sentir tan alleujada que se'm despeten les esperances: que potser sí, que encara podré viure mirant endavant, cap a horitzons triats, amb il·lusió i empenta.
Tinc la sort que la vida m'ha anat duent l'ajuda que he necessitat en diferents moments... Hi ha algú que sempre em va obrint finestres. Només demano, secretament, de tenir prou valor per saber mirar i entendre.
Avui faig cinquanta-dos anys