diumenge, 30 d’agost de 2009

Se m'acaba l'estiu

Se m'acaba l'estiu, encara que siguem encara a l'agost. Demà, dilluns, duré el nen al Casal de setembre, quin remei. Enguany començarà abans, amb el primer dia de la setmana i no sé què faré aquestes cinc hores. Hauria de fer encara dues finestres i les corresponents cortines però ja veurem...

Se m'acaba l'estiu, el temps millor de l'any per mi, i des de sempre que ho és.Els vaig passar molt bons, a Prats, fins els meus quinze anys. Van ser estius màgics, lluminosos i feliços, amb deures,excursions a la riera, berenars a la font, jocs amb la colla... Coses que hom solia fer quan era una nena. Han passat molts anys. Molts anys, moltes coses, molta soledat, molt passar dies i anar empenyent.

Fa anys ja que l'estiu el passo aquí, al poble i enguany també ho hem fet. Alguna escapada per visites familiars i poca cosa més - anar la piscina i anar a córrer una mica pel Parc Municipal.No és per la crisi, es que per circumstàncies personals ja fa anys que m'he hagut d'acostumar a triar, i sempre hi ha coses més importants i urgents que anar de vacances, com en diu el meu fill. Jo li dic que l'important de les vacances és poder-ne fer i descansar de tot l'any. Anar de vacances és una altra cosa, que una servidora faria només si es pogués permetre que, per uns dies, li ho fessin, a ella, tot, tot i tot! I si no m'arriba per això, em quedo a casa, que la tinc al meu gust.

L'estiu ha estat bo, no perquè haguem anat enlloc: l'estiu ha estat bo perquè durant dos mesos he estat lliure de l'horrible dictadura del rellotge i en especial del despertador. Però s'acaba i me l'he passat feinejant i posant la casa al dia, reparant el que calia per preparar l'hivern vinent, endreçant i organitzant, perquè quan hi haguéssim de tornar, doncs això, tenir la vida, potser, una mica més fàcil...
Cada estiu ho faig, i cada estiu em passa el mateix: arriba setembre i la veritat és que no em sento descansada.Com que no puc parar mai, coses de ser mare soltera, ja és d'esperar que així sigui.

Aquest vespre he tingut un besllum ja del que tornarà a ser, la cursa d'obstacles constant en la que no puc parar mai, aconseguir anar acomplint tot allò que s'espera de mi tant a la feina com amb les meves obligacions de mare, que el nen no ha pas triat la situació. La lluita per arribar sempre a temps a lloc, els nens no tenen pressa, no entenen els horaris...Seria feliç de poder viure sempre així, com ara, i això que no he fet cap viatge, no he anat a la platja ni res de tot això.

No m'agrada llevar-me i que sigui negra nit, que em facin anar per decret amb un horari diferent del solar, haver d'anar tot el dia amb presses encar que visqui a poble. No tolero gens la pressió... Faig el que he de fer perquè és la meva obligació i perquè en porto un de més xic al carro. Però aquesta vida que portem, que sembla una lluita contrarellotge, no m'agrada gota, ho reconec.De moment, sort en tinc que mal que em senti cansada, dec tenir piles alcatel i, per ara, no se m'han acabat. Ja ho vaig dir fa un temps: a mi, deixeu-me viure d'estiu a estiu. Si fos per mi, els hiverns me'ls passaria dormint, ben arraulida, i esperaria la tornada del bon temps. Si no fos que hi ha coses que m'obliguen.

dissabte, 29 d’agost de 2009

Don't inject me (the Swine Flu Vaccine song, by Mike Adams)

Mentre no abordo el tema de les vacunes, del interessos econòmics i de les implicacions polítiques, econòmiques i socials del tema a nivell mundial, us deixo una cançó composada per en Mike Adams. Ell és l'editor de Natural News i defensor de la medicina alternativa a la oficial en un país on el naturisme està mal vist i perseguit. Va composar la cançó a casa, amb un ordinador portàtil, i el resultat és aquest. Al final us hi deixo la lletra en anglès.



The swine flu's comin' back
like a viral attack
It's like '76, you gotta cover ya back
But not with a vaccine don't give in to that
Because those medical quacks
are makin money off that

They wanna inject you, infect you with the vaccine
They say they protect but they reject your immunity
And if you protest they arrest you and they lock you down
Can't have people like that walkin' around

Contagious
The truth is outrageous
Don't you know the drug companies made this flu
And if you're thinkin' you wanna evade this
Then you gotta say this

Don't inject me
Don't infect me
Don't stick that needle in my arm and chemically wreck me

Don't inject me
Don't infect me
Don't stick that needle in my veins and medically wreck me

Don't use me
Don't abuse me
Don't push your medical lies and try to confuse me

Don't trick me
Don't you dick me
With that needle in ya hand don't you dare try to prick me

Don't you know the swine flu is made by man
Pharmaceutical scam
It's all part of the Big Brother population plan
But the thing I don't understand
is why they in Mexico City
in an unmarked military van

They don't want you to see the remedies
you can stop influenza with vitamin D for free
Herbal medicine is all that you need
But they can't charge a fifty dollar fee

Unless
They inject you
They infect you
They stick that needle in your arm
and chemically wreck you

They use you
They abuse you
They say they're saving your life while they really confuse you

All you parents grab your kids
And shoot 'em up just like guinea pigs
Inject your teens and your babies in the crib
And when they get paralyzed
That's when you realize
There's no way to undo what you did

The big drug companies are makin' a killing
Collectin' the billions and gettin' away like a James Bond villain
cause they're willin' to do almost anything
Just to make money with the flu vaccine

Song and Lyrics © 2009 by Michael Adams, All Rights Reserved

dimecres, 26 d’agost de 2009

No et vacunis de grip nova 3: vacunes dubtoses.

Porto tres dies de recerca esgotadora. He trobat munts d'informació i he aconseguit trobar enllaços que m'han semblat fiables i útils, però són massa dades per a poder-les païr. Avui em centraré en com funionen les vacunes i perquè ens hauríem de malfiar d'una vacuna de la grip A que a Europa s'està preparant a marxes forçades i, probablement, saltant-se etapes de l'experimentació necessària.

Un fet que resulta altament sospitós és el fet que l'Administració Obama hagi donat immunitat legal a les companyies farmacèutiques que estan preparant les vacunes als USA, per tal d'evitar una allau de reclamacions en el cas d'efectes adversos de la vacuna sobre els pacients. Cal tenir present que als USA es pot obligar a la població a vacunar-se per decret.

El segon fet que m'alarma és que els col·lectius mèdics de diferents països es mostren reacis a vacunar-se. A tall de mostra, a Espanya, on el 20 per cent dels metges del SNS no es volen vacunar, Canadà i Gran Bretanya.No veuen clar que la vacuna sigui segura i la OMS vol que es posi als nens i nenes en primer lloc...

A Natural News hi he trobat un article on ens expliquen com funcionen les vacunes de la grip, els seus components, efectes, efectivitat etc. En poques paraules, una vacuna de la grip convencional conté elements causants d'al·lèrgies diverses com proteïna d'ou, gelatina i Polisorbat 80; un conegut cancerígen, el formaldehid, detergent (Tritó X100),resina i antibiòtic (gentamicina).A més, i molt important, contenen thimerasol, un conservant amb mercuri, que pot causar danys neurològics tant en els nens com els adults.

Quant a les vacunes per a la grip nova, la que prepara la companyia Novartis -que les fa pel mercat USA- porta MF-59, un adjuvant a base d'oli que conté esqualè, Tween 80 i Span 85. Els adjuvants basts en oli han provat ser causant d'escleròsi múltiple injectat en rates, i en els humans poden causar artritis autoinmune i lupus... I les vacunes que estan preparant per distribuir a Europa segurament prescindiran d'algunes etapes d'experimentació i durant adjuvants per fer-les més potents i fer-ne la producció més ràpida. Això sí, es demanarà als governs que reportin casos d'efectes secundaris atribuïbles a la vacuna... La meva conclusió, ens volen utilitzar directament de conillets d'índies! I hem de permetre que posin aquestes vacunes als nostres fills i filles?

Per acabar us deixo un parell de vídeos. El primer explica un experiment fet a l'Universitat de Calgary l'any 1997 que va demostrar per primera vegada de forma visible que el mercuri produeix danys cerebrals ja que destrueix les neurones. Hi ha una part simulada i una part amb imatges reals, impressionant. Ara entenc per què són perilloses les vacunes i la relació del mercuri amb l'Alzeheimer!


El segon vídeo correspon a un especial informatiu de la cadena americana KPBS. Fou carregat al Youtube el març d'enguany i dedueixo que és relativament recent. Us recomano que el veieu en gran, ja que s'hi mostren imatges que demostren que a les vacunes encara s'hi posa thymerosal, tot i que el 1999 es va demanar que es retirés de les vacunes pediàtriques. I especialistes ens expliquen els efectes del mercuri al cervell i la seva possible relació amb molts casos d'autisme, que de moment, l'administració no ha tingut interès a investigar.



Queda al tinter el tema dels guanys i interessos de les companyies farmacèutiques, del seu paper en la declaracó de la pandèmia i d'algunes teories de conspiracions eugenèssiques que no volem creure però que, com a mínim, són inquietants ja que no impossibles. Ho deixo per un altre dia.

El que està clar és que ens menteixen molt, que no ens mostren mai els components de les vacunes i que no sabem que els pot passar als nostres fills i filles si deixem que els injectin la vacuna de la grip A...

dimarts, 25 d’agost de 2009

No et vacunis de grip nova 2: consells útils, sentit comú.

Com vaig prometre, em poso avui mans a l'obra. Ahir, en rebre el missatge que em parlava de la Ghislaine Lanctôt, una doctora canadenca que va gosar escriure un llibre titulat "The Medical Mafia", d'entrada ni tan sols vaig obrir l'enllaç que m'hi adjuntaven. Vaig pensar que es tractava d'un missatge alarmista més i em va fer mandra. però no me l'enviava pas cap persona ignorant i finalment em va picar la curiositat. Com deia ahir, em va agradar com exposava els fets aquesta doctora, la seva manera de parlar i com n'era, de didàctica. Encara que els sis vídeos de vuit minuts cada un aproximadament, són en un format antiquat pel nostrr món ja tan audiovisual, us recomano que els aneu veient de mica en mica, que tingueu paciència per veure'ls tots. Jo ho vaig fer de forma esgraonada, en diferents moments de la tarda.Com que sóc inquieta, no em volia quedar només amb una opinió i vaig començar una petita investigació privada. confesso que vaig estar anat d'una pàgina a l'altra, navegant per la Xarxa, fins a les dues de la matinada, i avui he seguit cercant i llegint. Tot el que trobo, em referma en la decisió que ja he pres com a mare.

Vaig començar per consultar la web de la generalitat de Catalunya, i d'ensenyament a Sanitat, vaig trobar aquestes informacions preventives que ens poden ser útils a tots de debò.A má dreta, a dalt, hi teniu un díptic informatiu que us podeu descarregar en format PDF. Crec que tots els consell que se'ns hi donen són molt sensats i els haurem de tenir ben presents. I si us fixeu ara a mà esquerra d'aquesta pàgina a la qual us he adreçat hi ha diferents enllaços a organismes oficials, fins a la OMS. Jo vaig anar al Ministeri de Sanitat i Consum i em vaig descarregar una Guia per a la Prevenció a les Empreses, on s'hi diu que hi pot haver diferents onades de grip i que cadascuna pot durar fins a tres mesos. A la pàgina vuit d'aquesta guia parla de les estratègies que es podrien adopat, en armonia amb tota la Unió Europea i que inclouen 1- l'aïllament com a "separación de personas con una dterminada enfermedad infecciosa en sus hogares, en hospitales o en instalaciones determinadas a tal fin por el sistema sanitario". Ull, que la cita és textual!!! 2-la quarentena a persones que han estat exposades a l'agent infecciós i 3- el distanciament social dintre el lloc de treball... O sigui que el tancament de les escoles en cas d'un pic de pandèmia no sembla pas una mesura desencertada, però de moment no es contempla.
He trobat també recomanacions per a la població en general, força extenses i encara aquestes, totes elles bones de consultar.Pel que fa a aquí, hi teniu l'accés a tota mena d'alertes, i aqui als protocolsque regeixen ara a casa nostra.

El protocol que vaig veure ahir i que més m'interessa personalment és el que afecta al cas de les escoles i Centres Educatius en general.Quant a les recomanacions, cito textualment :

"En nuestro país el cuadro clínico de gripe A (H1N1) sigue manifestándose de manera leve en la mayoría de los casos. Por lo que, mientras la situación epidemiológica se mantenga similar a la actual, se considera que:

*

No es recomendable un cierre proactivo de centros escolares ni posponer el inicio del curso escolar. Los inconvenientes para la sociedad de una medida de este tipo superarían con creces las posibles ventajas en este momento.
*

Respecto a la eventual conveniencia de un cierre reactivo como consecuencia de la aparición de un brote de gripe A (H1N1) en un centro escolar, se considera que su valor para disminuir la extensión de la infección estará limitado por la posibilidad de implementar la medida precozmente y la capacidad para restringir los contactos entre los escolares fuera del centro escolar. Por estas razones, y teniendo en cuenta que los centros escolares son servicios públicos se debe intentar mantenerlos abiertos en la medida de lo posible, incluso en caso de absentismo masivo, permitiendo que sean los padres quienes decidan si llevar o no a sus hijos a ellos. No obstante, si se considera un cierre reactivo la decisión tendrá que:
o Basarse en la situación epidemiológica y ser oportuna en el tiempo. Decisiones tomadas con retraso producirán más inconvenientes que ventajas;
o Basarse en una evaluación de riesgo específica para el centro docente en cuestión considerando el impacto; social sobre el colectivo donde se asienta el centro y la factibilidad de la medida;"

En altres paraules, no es vol tancar les escoles preventivament per l'impacte social i econòmic que això tindria, i tancar com a reacció a un brot ja declarat és força inútil. Crec que és per això que es vol efectuar una vacunació massiva d'alumnes i mestres, segur que les autoritats han calculat que seria més barat per al sistema empresarial. I aquí começa la part del tema que em preocupa, que és el de les vacunes, com s'estan fent, la seva bondat i l'orígen obscur d'aquesta pandèmia. Però crec que abordaré aquest tema en el post següent, que això dóna per molt. I és que el que vaig estar llegint planteja dubtes severs i espanta de debò.

Només avanço les meves conclusions personals, que intentaré justificar, i són que se n'està fent un grà massa. Crec que hi ha molts interessos darrere la creació de la vacuna de la grip A. Molta gent en qüestiona la bondat i jo, amb tot el que m'he assabentat, ni deixaré que la inoculin al meu fill ni me la deixaré posar jo mateixa.

SAY NO TO THE VACCINE by Trillion

dilluns, 24 d’agost de 2009

No et vacunis de grip nova!!!

Avui he rebut un mail d'una persona de confiança, culta i educada, amb un enllaç a una sèrie de vídeos del Youtube que entrevisten una doctora popularment anomena da GHIS, activista contra les vacunacions en general i contra la vacuna de la grip nova que s'està preparant actualment a nivell mundial.M'he posat a mirar els vídeos, que són sis, d'uns vuit minuts cada una, i de moment he arribat al quart. Com que pertanyo a un col·lectiu amenaçat amb l'esmentada vacuna i el meu fill també, i com que m'agrada investigar i informar-me,la inquietud m'ha dut a fer una mica de recerca al Facebook.

I hi he trobat vídeos i enllaços a webs d'autors prestigiosos, que alerten en contra de la vacunació massiva contra aquesta malaltia.Ara és tard i no tinc temps, però demà miraré de fer un post amb els enllaços pertinents a fonts d'informació, els oficials i els altres. Avui he posat tansols l'enllaç als vídeos de la Ghis, una doctora que, per denunciar com funciona veritablement els sitema sanitari y els interessos que hi ha al darrere, va ser obligada a apartar-se del seu lloc de treball. Això sol ja fa pensar...A mi m'ha semblat una persona sensata, als vídeos de la seva entrevista dóna unes explicacions molt entenedores per a tots el mortals que no som metges i els podeu veure en v.O. subtitulada en castellà.

Amb el poc que he vist i llegit navegant per internet des del vespre fins ara, se m'han posat els pels de punta, però no vull escriure res del que he llegit sense posar els enllaços a les fonts. Demà hi dedicaré les estones lliures de la meva jornada i espero poder penjar el post a la tarda o a la nit.

Però us dic tansols això: Jo pràcticament ja he decidit que ni deixaré vacunar al meu fill ni deixaré que em vacunin a mi mateixa. No volem ser conillets d'Indies!!!


ESTIC ESGARRIFADA DE COM JUGUEN AMB LES NOSTRES VIDES!!!
INFORMEU-VOS RESPONSABLEMENT, DECIDIU LLIUREMENT I AVISEU ELS VOSTRES AMICS SI HO CREIEU OPORTÚ.

diumenge, 23 d’agost de 2009

Grip nova, escola i el dret dels nens i nenes a guarir-se

Falten pocs dies per acabar les meves vacances de mestra. Contra el que erròniament segueix creient, encara no sé per què, la immensa majoria de la població d’aquest país, comencem a treballar puntualment el dia 1 de setembre. Pot variar d’acord amb els anys i el dia de la setmana en què s’escaigui aquesta data. I ja fa dies que de tant en tant em trobo algú que, sorneguerament i amb una rialleta de satisfacció, em diu: “què, ja se t’acaben les vacances, oi?”. Jo em faig la boja i els contesto “què dius, si encara em queden quinze dies! No me’n queixo pas, no”, i la cosa queda així, l’altre pensant de què vaig i jo tot esperant haver-lo o haver-la desconcertat una mica. Avui, però, no ha estat cap persona qui m’ha recordat el,ara sí, ja proper retorn a la meva feina, sinó una notícia que llegeixo al butlletí digital de La Malla que m’arriba puntualment dues vegades cada dia.

Apunta l’esmentada notícia la possibilitat que està considerant el govern català, possibilitat d’endarrerir l’inici del curs escolar si una nova onada de grip nova ho fes aconsellable. Lògicament, la notícia ha cridat la meva atenció, l’he consultada i ja hi he trobat una veu discordant. Pel que fa als mestres, que no es preocupi ningú, que anirem tots a treballar el dia que ens toca i molts segurament algun dia abans i tot. No és sobre aquest punt que vull reflexionar ara, sinó sobre la manera com passen avui dia les malalties lleus els nens que estan en edat escolar. Dic això arran de la mesura que sembla que està en el punt de mira, i no m’estranya gens que el govern la sospesi. Els membres del departament d’Ensenyament deuen saber tan bé com el col•lectiu de mestres que actualment és força habitual enviar els nens malalts a l’escola. Que ningú posi el crit al cel i que ningú s’esquinci les vestidures perquè una servidora gosi dir això. Ho sé per anys d’experiència professional pròpia i és un tema habitual i molt comentat a les converses amb els companys i companyes de feina.

Estic tipa de veure com m’arriben nens a classe amb mala cara, dient-me que tenen diarrea o angines o que ahir tenien febre o amb un refredat que mai saps si és refredat o grip. Els preguntes i de vegades els han dut al metge i de vegades no, però és una pràctica molt comuna donar-los el Dalsy, fer-los baixar la febre i cap a escola. I clar, normalment al migdia ja els ha tornat a pujar, cal trucar algú de la família i si hi ha sort pel nen o nena, el vénen a buscar, i si no, fins a l’hora de sortir. És clar que no tothom fa això, i és clar que la vida no està fàcil, però s’hauria d’arbitrar alguna mesura laboral perquè els progenitors o tutors dels nens i nenes que no tinguin ningú a qui recórrer, en puguin tenir cura, a casa, quan els fills se’ls posin malalts. En cas contrari, que ningú s’estranyi que acabem tots amb la grip nova. Perquè la veritat és que quan a l’escola comença el que en diem, no sé si bé o malament, una “passa”, l’acabem passant tots, nens i mestres. Duren mesos, normalment comencen amb la tardor i es van presentant l’una després de l’altra fins a ben avançada la primavera. I consti que l'hivern del curs passat vaig tenir de tot, però només vaig faltar dos dies per angines, perquè em nego a anar a treballar a 39º de febre, sabent com sé que si hi vaig, només serveix per guarir-me malament i seguir escampant la malaltia.

Ahir en parlàvem amb la mare. La vam anar veure al seu redós, a Sant Mateu, i va sortir el tema. I recordàvem com ella mai ens havia deixat tornar a escola abans d’assegurar-se que passéssim dos dies sencers sense febre. El primer, a casa. El segon, si tot havia anat bé, ens treia una estona a passejar a l’hora del sol per reforçar-nos. I si arribàvem a la nit sense ni una dècima, l’endemà ja ens deixava anar a escola. I planyia la mare els nens d’ara, i trobo que amb raó, ja que n’hi ha que ni tan sols es poden quedar a casa per guarir-se bé quan tenen un estat gripal.

La mesura que proposo jo, i tant de bo em llegeixi alguna d’aquestes amistats (Montse!) que estan ficades en política, és crear la figura de la “baixa pediàtrica”, donada pel metge pediatre en atendre un nen, a petició dels pares i per poder-ne tenir cura. Evidentment, hauria de ser el metge “oficial” que li pertoqués i el pediatre indicaria als pares el tractament a seguir i el dia de la visita següent, per fer el seguiment i donar la previsible “alta”. Aquesta “baixa pediàtrica”generaria uns dies de permís laboral a un dels dos progenitors, amb la qual cosa els pares podrien cuidar els seus fills quan es posessin malalts i els nens podrien passar els grips i angines a casa. Ells es guaririen millor i les escoles no serien el caldo de cultiu que són avui en dia. S’evitarien els possibles abusos amb el control mèdic de les baixes i altes, i s’evitarien les suspicàcies a les empreses on treballen pares i mares.

Crec que hi hauríem de pensar, cadascú per la part que li toca, i hi sortiríem guanyant tots. Els primers, els nens i nenes nostres, que alguns no poden ni guarir-se en pau d’una senzilla grip estacional.

dijous, 20 d’agost de 2009

Endreça

Després d'un dia de calor anunciada, de tendals oberts, persianes abaixades i tarda de piscina obligada, ha arribat la nit. Amb ella, després de sopar i mentre espero que el meu fill s'adormi, m'he posat a fer endreça del blog.

Segueixo les recomanacions que em va enviar un amic des d'un altre blog, no del seu propi, i he decidit simplificar les etiquetes del meu. Realment estaven fetes un bon garbuix, però quan vaig obrir el blog, com una pràctica del curs que n'havia fet, no tenia uns criteris clars. Ara, vist el que he anat fent amb el temps, he mirat d'agrupar temàtiques i posar les etiquetes en un lloc més visible.

Em faig el propòsit d'escriure més sovint, tal com faig a l'apartat que he anat anomenant Diari, i la resta ja es veurà, sense fites ni pretensions. Tinc al tinter el petit conte d'aquest estiu, qhe he acabat avui a la piscina, mentre el meu fill es banyava i jo prenia la fresca, a l'ombra i en biquini. Espero començar a passar-lo aviat a word i fer-ne la correcció. Em va bé així, escriure sense presses. De vegades ho faig a batzegades, no sé si per mandra o perquè la vida de cada dia no em deixa més temps. Però quan anem a la piscina, si tinc alguna idea al magí, aprofito, que aleshores sí que en tinc per una estona...

Aquest estiu, a més, em recicla en Autocad 2008 l'amic Joan, que vol que l'ajudi a la seva petita empresa artesana i crec que se n'està sortint, perquè fins i tot jo començo a estar-ne convençuda!Fa temps que vam crear Moretimaura, que vol ser un espai comú, dedicat a allò que ens agrada en disseny i interiorisme, i he decidit que cal fer-hi també un pas endavant. La intenció és publicar un post cada setmana, si fa no fa, per parlar i presentar coses que ens agraden i que puguin ser, si més no, un plaer per la vista dels possibles lectors.

He fet doncs, reciclatge personal, que no institucionalitzat, i m'ha anat prou bé per la meva autoestima. A part d'autocad, he tafanejat l'automaquillatge i l'Autoestilisme. I, com que sóc una adolescent de cinquanta dos anys -ai, es que em vaig quedar encallada a la infantesa, sort que avanço...- estic aprenent ara el que no vaig poder fer fa molts anys. I dóno fe que m'està provant!

Estic, doncs, contenta, i encantada de mirar al mirall i -per fi!- veure que en començo a aprendre, que començo a sentir-me guapa, amb tots els meus defectes, edat inclosa.Perdoneu si us semblo pedant, però la veritat és que em feia una bona falta...

dissabte, 8 d’agost de 2009

Veïns...

Tinc uns veïns que m’estan amargant el viure. Van arribar al nostre bloc fa uns quatre anys, per separat. Fins aleshores havíem tingut sempre una convivència correcta, entre nosaltres. Jo vaig ser la primera de venir, ara fa uns deu anys, i aviat em vaig fer a les maneres d’aquest poble. Això vol dir tenir paciència, deixar fer el seu curs a les coses i tenir corda amb els mals dels altres, que algun dia puc fallar jo...

I bé, un dia el Mariano del segon es va vendre el pis, que volia ampliar la família, i aquí tot és petit. I va arribar el que ara viu al Segon B, jove, de poca estatura i molt mala llet, parlant en plata. Al cap de poc, l’Àlex del tercer li va vendre l’àtic a una parella jove, fins aquí res especial. El mal és que al Segon A també hi van venir llogaters nous i es veu que no els van agradar. I és que els tals llogaters eren negres. Es veu que això no feia fi per les ínfules dels nous propietaris, que de moment no en deien res ni en van dir res fins a la primera reunió a la qual van assistir. Aleshores van començar a destapar-se i a queixar-se de tot i de tothom. De moment, els va tocar el rebre als negres, que resulta que deixaven una pudor insuportable a l’ascensor cada vegada que hi pujaven. A més, rebien massa visites pel gust del veí, massa visites i massa sorolloses segons ell. El que més l’emprenyava és que els diumenges al matí de vegades li picaven el seu timbre per equivocació i, és clar, el noi estava refent-se de la gresca de la nit anterior... La cosa va arribar a un punt, que un dia va agafar un retolador negre gruixut, indeleble, va baixar a la porta d’entrada i, a l’intèrfon, va marcar el timbre dels morenos amb un ròdol enorme. Quan venien a les reunions, en deien tots els mals possibles, la majoria inventats –en dono testimoni, jo que hi vivia a sota... Tant els van marejar, que al cap del temps, en una apujada del lloguer, els africans van marxar. I aleshores hi van venir a viure en Pere, un nen un any més gran que el meu, i els seus pares, que van comprar el pis. El meu fill, que té set anys, i en Pere, es tenien vistos de l’escola i es van fer la mar d’amics, carn i ungla.

Resulta que la nostra escala, pel darrere, té sortida a un pati que, de moment, és un terreny de ningú, un atzucac legal. Compartit amb altres dos blocs i amb dues casetes, a sota hi ha un pàrquing, propietat del bloc del costat del nostre. Fa anys, es van fer tràmits per regular el tema legalment, i la cosa va per llarg. En el seu dia, algú va dir que, de moment, els nens no podien sortir-hi a jugar. Jo encara no tenia el meu, vaig trigar uns mesos, i, respectuosa de les autoritats tal com em van criar, mai no vaig fer ús del pati en qüestió. Com que no tenia ningú que m’ajudés i sempre feinejava a casa, tampoc podia baixar-hi, i no era qüestió de deixar-hi el nen sol, que era molt xic. Van anar passant els anys, el meu fill creixia i de tant en tant, els nens i nenes del bloc del trenta ú baixaven a jugar al pati. Mai no en vaig dir res ni mai me’n vaig queixar, però amb el temps em vaig cansar de ser tan complidora i no gaudir com els altres.

Quan va arribar en Pere jo ja havia començat a deixar-hi baixar el meu fill. I ben aviat van començar a fer-ho tots dos. Jo els vigilava des de la finestra estant mentre estenia roba o feia llits o posava l’olla als fogons. La mare d’en Pere també els feia una ullada i els nens anaven tot el dia amunt i a vall, ara al pati, ara a casa teva, ara a casa meva... L’escala es va omplir de rialles i veus, de tràfec de nens, i feia goig de sentir! Poc a poc, van començar a baixar altres nens i nenes, alguns del trenta ú, la nena del davant de casa, la Belinda –més gran que els nostre, bona noia i amb ganes de jugar encara que ja entrava a l’adolescència. I es van començar a fer amics. La veritat és que a mi em feia molt de goig, em sentia feliç de veure que, per fi, el meu fill tenia amics amb qui jugar a la nostra mateixa escala. Però hi ha gent a qui sembla que li empipi veure feliços els altres, i els veïns del Segon i del Tercer, i la Mary del bloc de la carretera, es varen començar a queixar. Curiosament, tots joves i sense canalla.

-Que si ja prohibirem el futbol, que si em trenqueu els vidres me’ls pagareu, que si la Belinda ha saltat la tanca per anar a buscar una pilota i com es faci mal, que si han tingut l’acudit de sortir al pati pel pàrquing i n’han deixat la porta oberta...

Com que la Belinda és equatoriana, ha pagat els plats trencats i ara tot és culpa seva- d’ella i de la seva família.. Jo no dic que no fes el que diuen, però als nens, les coses se’ls expliquen i ja està... El veí del segon s’ho ha fet venir bé, tot amanit amb alguna mentida, i ara els pares del Pere ja no el deixen baixar al pati, que ja els ha tocat el rebre. I clar, el meu fill és un neguit, i també n’han dit coses. De resultes, s'han acabat els jocs al pati, amb gran alegria d’alguns, molt donats a mostrar la palla als ulls dels altres. Però si veiéssiu la biga que porten als ulls...

No us ho creureu, però el del segon té una boa constrictora d’animal de companyia, i la va entrar a l’escala sense dir-ho a ningú. Quan vam voler explicacions es va emprenyar i a mi em va titllar d’histèrica, com si tenir una serp d'aquestes per veïna fos el més normal del món. Avui plovia i li he vist treure al balcó una mena d’hamaca muntada sobre unes potes fetes de tub metàl•lic, baixa, amb una lona de color negre. Ha aprofitat el xàfec, n’ha abocat tot d’aigua per sota la barana, cap avall, i ha deixat l’hamaca al balcó. El meu fill m’ha dit que les boes viuen a l’aigua. Mira que si ha aprofitat per fer neteja així... I si ha deixat la bèstia prenent l’aire? Com un dia se li escapi,mare meva... Tan tranquils que vivíem abans! Com si fos tan natural, ja us dic jo.... I després diuen de la canalla!