dijous, 31 de desembre de 2009

FELICITATS!!!

Amb la FELICITACIÓ que m'ha enviat l'amiga Maria Antònia, de l'empresa ALTERNATIVES, produïda per bRainRAin, us desitjo a totes i tots un  MOLT FELIÇ 2010!!!
De tot COR.

dimarts, 29 de desembre de 2009

AJUDA PELS MONJOS BUDISTES A VIETNAM - HELP BUDDHIST MONKS IN VIETNAM

Avui he rebut un mail d'una persona d'absoluta confiança que m'ha demanat ajuda per escampar-lo i això faig, de les maneres que tinc a mà. S'inclouen links per a informar-se. Si hi esteu d'acord, demanem que ho feu córrer de totes les maneres que se us acudeixin.Gràcies per endavant!!!

Isabel

Benvolguts,

Els monjos budistes de Plum Village, a França, fan una crida urgent.Demanen signatures per tractar d'aturar els abusos que sofreixen darrerament els seus monjos i monges al Vietnam, a mans de la policia, i per tal d'evitar que els deshauciin aquest cap d'any.Pel què sembla el tema és molt greu, podeu consultar-ne més a la web: http://www.helpbatnha.org/.

Per signar sols cal entrar a:
http://www.thepetitionsite.com/6/religious-freedom-in-viet-nam.
Podeu fins i tot fer-ho anònimament, i és un tipus de llista de la que un se'n pot esborrar.
Prego que feu córrer aquest missatge als vostres contactes, és urgent!Una abraçada i bon any per tots!! ;-)
Molt agraïda a tots, i els que tingueu contactes a l'estranger, feu-
los servir, escampem-ho!

Amigos:

Los monjes budistas de Plum Village, en Francia, hacen un llamamiento urgente. Piden firmas para tratar de poner fin a los abusos que están sufriendo sus monjes y monjas a manos de la policía,en Vietnam en los últimos tiempos. También para evitar que les desahucien de su último refugio el próximo Fin de Año. El tema parece ser muy grave, podéis consultar en la web http://www.helpbatnha.org/

Se puede firmar entrando en http://www.thepetitionsite.com/6/religious-freedom-in-viet-nam.
Podéis hacerlo en forma anónima e incluso borraros posteriormente de la lista si lo deseáis.Rogamos que hagáis correr el mensaje entre vuestros contactos y los que tengáis contactos en el extranjero, igualmente. ¡Es urgente!

Agradecidos de antemano, os deseamos un Feliz Año, con un fuerte abrazo.


Dear Friends:

The Buddhist Monks from Plum Village, in France, have made a URGENT PETITION FOR HELP to world’s Public Opinion. Their monks and nuns in Viet-Nam are being abused by Police Corps Officers in the last times. They are in danger of being thrown out from their last refuge by New Year’s Eve. You can seek for further information here: http://www.helpbatnha.org/

You can sign a petition here: http://www.thepetitionsite.com/6/religious-freedom-in-viet-nam
You can sign anonymously and even you can delete your name from the lists if you want to later.

Please spread the word among your contacts, even abroad. It’s urgent!!!
We thank you for your help in advance and wish you a Happy New Year!

divendres, 25 de desembre de 2009

Un desig

De la meva cosina, he rebut aquestes paraules en un mail:

"Que mai et falti un somni pel que lluitar,
un projecte que realitzar,
alguna cosa per aprendre
un lloc on anar
i algú a qui estimar"

M'ha agradat tant que ho he volgut compartir amb qui passi per aquí. Em semblen uns bons desigs per l'any que ha de començar ben aviat. Tant de bo sigui molt millor per a tothom.

Isabel

dijous, 24 de desembre de 2009

El mon "guai" de la Berta.

La Berta té set anys. És una nena com tantes, ni alta ni baixa, ni lletja ni molt guapa. Té els cabells llargs, de color castany, i sovint els duu deslligats. Té un pare i una mare. I una germana gran, d’uns quinze anys. La Berta va a escola,com tants nens i nenes. Llegir i escriure li ha costa una mica, però les mates se li donen un xic millor. La Berta tira a tímida, però també és molt xerraire, quan té confiança. I ha anat fent les seves amigues. D’un temps ençà se la veu trista. I és que el pare i la mare, ella no entén per què, s’han separat. Ella se’ls estima, però veu que es barallen i pateix. Viu amb la mare, ara, i de tant en tant passa uns dies amb el pare.

Avui, aquesta tarda, la mestra els ha deixat fer un dibuix lliure. Els ha donat un full molt gran i tan sols els ha dit. “Dibuixeu el què vulgueu. Teniu dues hores. Aprofiteu el full, ompliu-lo. Penseu una mica què voleu dibuixar. Ho podeu fer primer amb llapis negre i resseguir amb retolador prim. Si algú ho vol fer directament amb retolador, ho pot fer. Pinteu amb retoladors gruixuts, o amb llapis de colors, o amb ceres dures. Com volgueu. Però aprofiteu el full."

La Berta ha començat a dibuixar. Primer una casa, a mà dreta. Ha fet la línia del terra i aleshores, a l’esquerra del tot, un arbre ben maco. Al bell mig hi ha dibuixat una nena, amb cabell llarg recollit en cues, i a banda i banda, un home i una dona. Ho ha pintat tot amb uns colors preciosos, càlids, alegres. Hi havia tots els colors de l’arc de Sant Martí. Ha escrit unes coses i ha anat i li ha ensenyat a la seva mestra. Aquesta, quan ha mirat el dibuix, s’ha fixat de seguida en la nena i la casa i el dibuix ple de colors alegres i brillants. I que a sobre la nena hi deia “Berta”, a sobre l’home hi havia escrit “papa” i a sobre la dona, “mama”. I amb unes lletres de pal, així de grans, posava un títol: “EL MÓN GUAI". La mestra li ha dit: “Aquest és el teu món guai, oi, Berta? Amb el papa i la mama...” I s’ha quedat pensant.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Crònica d'una vida insignificant

S’ha acabat un trimestre.
Ahir no vam poder fer la representació dels pastorets pels pares i mares de l’escola. La nevada ens ho va impedir. Però avui sí que ho hem fet per als alumnes i mestres i ha estat un èxit absolut. La Rosa, la meva companya paral•lela, s’ho ha currat, i molt! L’important és que els nens i nenes ho han passat bé. El vuit de gener per la tarda ho farem pels pares i mares, ja que ahir ho vam haver de suspendre. A l’escola és un costum establert: a segon curs toca fer pastorets. Una servidora va fer l’escenografia i reconec que hi vaig fruir, però sort que a la Rosa li anava la marxa de dirigir...
Després hem tingut dinar de mestres, molt bo, amb joc inclòs. Una servidora no hi ha participat. Era difícil de saber qui era qui... a l’hora d’endevinar amb les fotos de l’infantesa. I m'era ben igual guanyar la panera o no.

M’ha donat per pensar que tot és una fotesa, que m’aferro a il•lusions volàtils per a seguir endavant com sigui. Jo ja sé de què parlo. Hi estic obligada, pel nen, per la gossa i pel gat. Si no, és tot tan absurd, que estaria millor ben adormida i sense patir per res. Hi ha dies en què estic molt cansada i en què se m’escapa del cor i de la ment el sentit de seguir lluitant.
Però segueixo, perquè tinc coses que em lliguen.
Demà serà un altre dia.

divendres, 4 de desembre de 2009

Avenços

Vaig començar el meu blog com una pràctica del curs de Web 2.0 a la UOC, el juliol de l'any 2008. Fa poc i sembla que fa tant de temps ja... M'han passat moltes coses i he après molt de la xarxa, des d'aleshores.

De bell antuvi vaig passar d'amagat, tant com vaig poder. Hi havia moltes coses que em feien por. Però li vaig anar prenent gust a la cosa i a Bloggers van anar apareixent noves funcionalitats, com la de fer-se seguidor d'un blog.També hi havia els widgets comptadors de visites... Tot plegat em feia basarda. Em feia por el possible judici dels altres i pensava que poca gent visitaria el meu blog. Mai he tingut pretensions de res ni les tinc ara, però poc a poc vaig anar fent-me més agosarada amb algunes coses. Tot observant alguns blogs em vaig adonar que no passava res i que tampoc tenia cap més importància.I em vaig posar un comptador de visites. I em vaig posar el widget dels seguidors del blog.

Tot plegat ha estat molt bo i molt positiu per mi.He perdut la por al judici dels altres, si més no en aquest terreny. Agraeixo els pocs seguidors que tinc: són, tots, molt amables i agraïts. I respectuosos. I tot i no publicitar-me, vaig rebent visites i bons feedbacks.Què més puc desitjar?

Qui em conegui s'adonarà que per mi és un gran pas endavant: gosar publicar el que sigui, perquè em ve de gust, sense por de si ho faré malament o bé... Fins i tot he presentat tres posts als concurs publicat per Opinàlia. Me'n vaig assabentar per na Clidice i no vaig dubtar gens ni mica.No n'espero res, tan sols el plaer d'escollir tres dels meus millors poemes, o dels que més m'agraden a mi i dir-ho a un petit grup d'amics virtuals. D'aquest fet, he rebut alguna visita al meu blog, i alguna nova seguidora. A tots, moltes gràcies pel vostre suport a aquesta humil escriptora virtual, que amb el seu blog no preten res més que expressar-se. De vegades,per no embogir de tanta soledat.