dimecres, 27 de gener de 2010

Vent...

Temps arraulit als dits.
El vent li endreça els cabells.
Els pensaments, deixondits

2 comentaris:

  1. Veus, el poc que costa. Escrius aire i papallones i quan te n'adones tens un llibret a la butxaca.
    Enhorabona, el cor ho corrobora.

    ResponElimina
  2. Em sembla que ho veus molt senzill, PRÍNCEP. Em temo que la meva cretivitat està molt lligada per la vida quotidiana. Però vas despertar un record, el de l'aire a la cara i la frescor en un dia de cel net i assolellat. Quan es gaudeix de sentir-lo a la pell i no es pensa, perquè sentir desperta el silenci a la ment.

    ResponElimina