divendres, 5 de febrer de 2010

Un bleix de melangia

En resposta a la invitació que va fer en Jesús M. Tibau al seu blog Tens un racó dalt del món el passat 26 de gener, he escrit un poema. Neix no pas del no res, sinó de sentiments que tinc de vegades, que sovint callo i que no obstant poden tenir "una sortida digna".



Galtes avall s'esmuny
un bleix de melangia,
llisca arran de pell
-cerca una sortida digna.
Nu el dolor, es fa cristall
i un frec de sol l'irisa.


Isabel,
Moià, 5/2/2010


2 comentaris:

  1. moltes gràcies pels teus versos, que s'afegiran a aquest llibre especial. El termini acaba el 14 de febrer

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu, Jesús,per atiar-nos amb les teves propostes!

    ResponElimina