dissabte, 29 de maig de 2010

Carry On



Fa anys, quan era jove, aquesta era la meva cançó de guerra pels moments foscos. Tota la vida m'ha costat dormir i de tant en tant passo una nit quasi sencera en blanc. Ahir en va ser una. Els motius poden ser diferents, sempre n'hi ha. El cert és que si al moment aquell que estic entrant al regne de la son acudeix a la meva ment qualsevol petita cosa que em preocupi, em desvetllo i ja no dormo fins passades ben de llarg les tres de la matinada. De vegades se m'ha fet quarts de sis o quarts de set...

Anit, tot passant d'una cosa a l'altra, d'un estat a l'altre, fins que em vaig quedar en pau i senzillament gaudint el silenci de la ment mentre deixava descansar el meu cos, vaig recordar aquesta preciosa cançó d' en JJ Cale - Gigi Cail, li deia. Avui, com ahir, segueix servint-me i faré que m'acompanyi, per no oblidar mai que, per durs que siguin els temps, per molt sovint se'm facin costa amunt les coses, cal seguir endavant.

2 comentaris:

  1. si, cal seguir endavant, perquè no hi ha cap més camí :) i perdre una nit alguna vegada et fa guanyar una vida, no ens hauria de fer por pensar :) una abraçada i no en perdis més d'una, que el cos necessita reposar ;)

    ResponElimina
  2. De vegades, pensar no m'ajuda, em tortura, Clídice, i, tancada en un cercle viciós, no aconsegueixo sortir-ne...

    ResponElimina