dissabte, 10 de juliol de 2010

Desig filial

Poso la clau al pany, la faig girar dues voltes i entro. Em precedeix la gossa mentre veig, a la dreta en diagonal a mi, la pantalla de la televisió encesa.

-Hola, fill, ja esmorzes?
-Sí, mama.
-Molt bé, així m'agrada!
-Saps què, mama? Que tu viuràs mil anys. I jo també, perquè ho he desitjat.
-Caram, fill! Millor que sigui amb bona salut, que si no... no val la pena!

Quines coses tenen els nens! Li hauríeu d'haver vist la cara que posava, el somriure a la boca, els ulls riallers i com feia anar les pestanyes amunt i avall com ventalls!

3 comentaris:

  1. caram! mil anys! no s'hi posa pas per poc el minyó! :)

    ResponElimina
  2. Per això li he dit, que sigui amb bona salut! Ell encara no és conscient que cal vigilar els desigs que es formulen, hehè... :)

    ResponElimina
  3. si que després quan es compleixen! t'ataquen les sorpreses!
    :) smuacks a les dos!.

    ResponElimina