dissabte, 14 d’agost de 2010

Nota...

"Mama, t'estimo molt! Estic estudiant, em vénen bons records de quan era petit, quan jugava amb tu. Llàstima que ara no ho poguem fer! Mama, t'estimo, i tu?"

4 comentaris:

  1. jo tinc al telèfon el to del Marcel dient:
    -T'estimo molt mamaaaaa!- aquesta tendresa és una injecció de vida.
    Enhorabona, el fet de escoltar-ho dels seus llavis, ets converteix en afortunada.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. El què em sap greu, Sandra, és que ell m'ho va escriure després d'una bronca i de posar-se a plorar. I té raó, ja no juguem mai.Suposo que el què va fer és expressar una mancança...

    ResponElimina
  3. Isabel, hi ha algun problema amb el nen?
    Petons.

    ResponElimina
  4. Que es fa gran, dóna guerra, pensa i raona. Diria que és ben normal...

    ResponElimina