dissabte, 16 d’octubre de 2010

Coses bones que m'han passat avui 4.

Avui el Jordi anava a la Sortida Zero del Cau i la veritat és que al matí teníem boira i feia molt  de fred. Jo anava abrigada i no en tenia pas prou! El Jordi ha fet un intent d'escaqueig, però no li he permès: era el primer dia! A les deu el cel romania gris i tancat i a dins el Cau els monitors i monitores preparaven xocolata desfeta per escalfar els ànims.

El bo de viure a un lloc com a Moià és que hi he après que, per més emboirat i fred que estigui el dia, hi ha moltes probabilitats que cap al migdia el temps hagi fet un tomb, les boires s'hagin aixecat i el cel s'hagi obert. Així que si ens llevem i trobem un dia com el d'avui, ens abriguem i no en fem cas, perquè sabem que en poques hores tot serà diferent i més alegre, probablement assolellat. Les previsions s'han acomplert i, quan he anat al Prat a l'hora de dinar per passar la tarda amb els altres pares i mares, feia un dia esplendorós i la roba em destorbava.

Aquest no fer cas i estar segurs que la boira s'aixecarà i veurem el sol és ben arrelat en la percepció quotidiana.I em proporciona una imatge segura on aferrar-me en aquells moments que,de tant en tant, em fan trontollar per dintre. Em dóna una certesa que a la vida, quan hi ha un mal moment, segur que acabarà tot donant pas a molts altres de bons. I això m'ajuda a sentir-me bé.
La natura m'ofereix moltes lliçons de saviesa.

4 comentaris:

  1. I no oblidis mai que, la majoria de vegades, parlar del temps és perdre el temps ;)

    ResponElimina
  2. En aquest cas, el temps em va proporcionar una metàfora per la vida: de vegades cal saber tenir paciència i esperar que passin les nuvolades, que després escampa! si m'ho miro així, les grisors poden perdre importància.

    ResponElimina
  3. a mi si el dia es lleva rúfol, m'agrada dedicar-me a arreglar les quatre plantes que tinc al balcó, parlar amb les plantes dóna molta pau.


    signat: la gata que es va menjar un clic i va cagar argent!
    :P

    ResponElimina