dijous, 29 de juliol de 2010

"Je ne veux pas travailler"



Després de fer una mica de recerca, he trobat aquesta versió de la cançó que buscava avui, per  Nat Singjazz, que sí que permet l'embedding i que té un canal propi al Youtube. I pels vídeos que hi he vist, a cop d'ull, promet. Així que, senyors propietaris, l'afició a la música pot més que els drets d'autor. I jo que me n'alegro.
Molt i molt!

Wonderful World



Avui volia publicar una cançó de l'Edith Piaf que m'agrada molt, "Je ne veux pas travailler", però els maleïts drets d'autor al YouTube m'ho han impedit amb allò de "emmbedding not allowed under request". Com que també tenia desada aquesta cançó als meus Favorits i en Sam Cooke si que ho permet, doncs éll hi surt guanyant. I nosaltres també.
"What a wonderful world it could be..."

dissabte, 10 de juliol de 2010

Desig filial

Poso la clau al pany, la faig girar dues voltes i entro. Em precedeix la gossa mentre veig, a la dreta en diagonal a mi, la pantalla de la televisió encesa.

-Hola, fill, ja esmorzes?
-Sí, mama.
-Molt bé, així m'agrada!
-Saps què, mama? Que tu viuràs mil anys. I jo també, perquè ho he desitjat.
-Caram, fill! Millor que sigui amb bona salut, que si no... no val la pena!

Quines coses tenen els nens! Li hauríeu d'haver vist la cara que posava, el somriure a la boca, els ulls riallers i com feia anar les pestanyes amunt i avall com ventalls!

dimarts, 6 de juliol de 2010

Matinada d'estiu

Tot i tenir, sovint, problemes per agafar el son, aquesta nit he dormit bé i avui m'ha despertat, a les set del matí, un raig de sol que espetegava cambra endins per una escletxa de la persiana. A l'estiu fa bo llevar-se a aquesta hora, amb la calor i la fresca i la lluminositat del dia. I a hores d'ara estic esmorzada i he fet un munt de coses. El nen encara dorm. Sortosament, tenim tots dos vacances i poder alentir el ritme de vida s'agraeix, ja que l'estrès que normalment em veig obligada a suportar, de debò que no el tolero gen bé.

Enguany m'he matriculat a dos cursos a la UOC, un de creació de pàgines Web i un altre d'introducció  a la fotografia digital. El curs començà demà, si no m'erro, però ja tinc penjats els materials a l'aula i ja he començat a estudiar. La UOC ha estat una de les millor experiències de la meva vida. Hi vaig començar Humanitats i ho vaig deixar per la dedicació que em suposava, però he seguit fent-hi cursos d'estiu. El primer fou el 2008, d'introducció al Web 2.0, amb motiu del qual vaig engegar aquest blog. Va suposar un canvi qualitatiu a la meva vida, el meu salt digital de debò. Ara en tinc tres en un, de blogs,  dedicats al disseny d'interiors, i estic desplaçant els meus poemes cap a un altre de nou que es dedicarà només a aquest aspecte. Tot això a part de l'Oasisideserts. I a més porto un altre blog de tres en un, també dedicat al disseny, en comú amb un amic.

Em plau molt estudiar de nit, quan tot és en calma, sense sorolls afegits, en un entorn silenciós. Ja m'agradava quan feia batxillerat, de joveneta. Eren dels pocs moments de pau de la meva vida i fer-ho ara em segueix produïnt la mateixa sensació. La UOC m'estalvia els problemes que em suposen els estudis presencials i em dóna independència, en poder-ho fer des de casa i en els horaris que jo personalment tinc disponibles. Enguany he triat el tema de les webs, encara que no tinc clar que me'n surti, però ho intentaré, ja que és el pas natural ara que la blogologia forma una part habitual de la meva vida. I el tema de la fotografia m'ha cridat de sempre, és creatiu i m'interessa per aplicar-lo a l'interiorisme i al disseny, a part d'anar-me bé per la part d'imatge dels blogs. Així que espero gaudir-ho molt, encara que, amb dos cursos, no sé si m'he embrancat massa. De moment, fins ara, ha gaudit de la calma de les primeres hores del dia, i tansols puc dir que poder viure sense presses és una felicitat immensa!

divendres, 2 de juliol de 2010

Estrany final de curs

S'ha acabat el curs escolar i avui acabo al meva feina, en teoria. A la pràctica queden alguns petits serrells de coses a fer: serà la setmana vinent, no em sap cap greu. Ha estat un final estrany, però, ja que el dia 30 acabàvem un curs i l'1 de juliol començàvem el 2010-2011, sense haver pogut descansar ni un borrall. Així que una servidora, amb l'esgotament que porta a sobre, difícil de fer sentir a algú altre, i amb el cap espès, tenia problemes per seguir el fil de les converses a les reunions. Aquest és l'aperitiu que ens ha servit el Sr. Ernest Maragall -confesso que no és sant de la meva devoció...   

A les reunions de classe, pares i mares preguntaven per l'horari nou i, és clar, sortia el tema de la setmana de vacances al febrer. La majoria no l'han rebuda bé, ja que els causarà molts problemes. Entre d'altres, l'haver de pagar algun tipus de servei perquè algú els guardi els nens mentre ells treballen -això els que tenen feina. Perquè, no ens enganyem, els que podran anar a esquiar seran una minoria, o els de sempre, i més ara amb la quantitat de gent que hi ha a l'atur. Que la motivació és aquesta no me la invento jo, la va citar, potser sense adonar-se'n, el mateix Ernest Maragall. Va sortir al Telenotícies, a TV3, i tothom ho va poder escoltar com vaig fer jo. No m'entretindré a buscar l'enllaç a la notícia, o no ara mateix, perquè no sé si el trobaria. Si puc ja ho faré. 

Que tingueu bones vacances els que en teniu. I els que les somnieu, que tingueu prou paciència i energia per esperar que us arribi el dia!