dimarts, 9 de novembre de 2010

Viure per veure o el fàstic que em provoquen els polítics.

M'assabento avui que el mateix govern que  ha aprovat una paga de 433 € mensuals pels NI-NI (joves de 16 a 25 anys que NI estudien NI treballen), l'any 2011, a part de tenir-me el sou congelat després d'abaixar-me'l un 5% el 2010 amb l'excusa de la crisi, m'abaixaran també una part de les pagues extres.I em pregunto per què m'he de sacrificar, jo, que a més no em concedeixen mai cap ajuda perquè no treballo en negre, i subvencionar mensualment amb aquesta quantitat els esmentats joves? En què quedem, hi ha diners o no n'hi ha, a les arques públiques? O és que es tracta tan sols de captar aquest sector del jovent a les properes eleccions?


Cada dia estic més fastiguejada de la política. Seguiré sent una persona honesta perquè és el què em va ensenyar el pare, que en pau descansi, i perquè valoro més viure amb la meva consciència personal tranquil·la que medrar amb incoherències i mentides com fan tants i tantes.El pare no es va fer mai ric, només va treballar, treballar i treballar. I va donar estudis a set fills en un temps on no hi havia res de res i s'havien de fer molts múmeros per arribar a final de més. VIURE PER VEURE!

El què deia, cada dia crec menys en els polítics, però intento no pensar-hi perquè la veritat és que em deprimeix veure com van les coses i que, si ets honrat, en el fons, no ets més que un pobre tonto o tonta...