dimecres, 21 de desembre de 2011

GOVERN CATALÀ MENTIDER


RES DE LA NÒMINA SENCERA que ens havien de pagar als funcionaris, que hi resten un complement específic força bonic, a part que no ens paguin la Extra. El complement específic que corresponia a la Nòmina de desembre, el dia 28 només en en pagaran el 80 %, i la resta, el 2012, sense especificar quan , segons deia la carta del Departament reenviada avui.

NO N'HI HAVIA PROU amb la demora, A SOBRE, ENS HAVIEN DE FER UNA INNOCENTADA!!! O SIGUI QUE L'IMPAGAT QUE ENS FARAN SERÀ MÉS GRAN DEL QUÈ ELLS HAVIEN DIT. FALSOS!!! (Ara que no em vinguin que és culpa d'Espanya, les nòmines es tanquen el dia sis del mes en curs, això feia dies que ho sabien i estava tot planejat. I una està contra L'ESPOLI FISCAL).

Doncs bé, ens anirem enfonsant tots plegats a poc a poc, si és el què volen. Perquè evidentment, una, que haurà de passar el gener amb menys del que li pertoca -del que ja li han reduït i congelat- si ja comprava poc i feia poques coses, encara farà menys. Aquesta gent són burros rematats, perdoneu-me per dir-ho.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Un somni

Aquesta nit m'ha desvetllat un somni, i estranyament, era un somni bo. M'he despertat amb un somriure... Participava jo en un cap de setmana de no se què, algun taller, cosa que no faig mai a la vida real. Hi havia una parella d'amics, ella era com a la realitat, ell no. En acabar el cap de setmana, m'havia separat dels amics sense haver-me'n despedit, i feia per buscar-los i dir-los adéu. En aquell moment, trovàvem el monitor o el conductor del taller, o fos el què fos, i d'una revolada em deia que li agradava molt, jo a ell, que s'havia enamorat de mi i que em volia conèixer. Jo em quedava alu·lucinada, a mi que no em passen aquestes coses, però amb una sensació molt bona.

No era l'únic: em pretenia també un lord anglès - i per què un lord anglès?... i un altre home que no recordo. Això sí, eren tres homes que em volien, a mi que fa temps que ja no em mira ningú. I jo feliç i disposada a conèixe'ls. I vivia en un pis antic i burgès tipus Eixample de Barcelona, res a veure amb la meva realitat. Somnis de grandesa? No ho crec. L'únic home real que he vist en el somni era el més semblant a mi, de pensament i obra. I em queia bé. Només ha estat un somni, pero per una vegada, m'ha  fet feliç que no fos un malson el què em despertés. Estic canviant? Qui lo sa...

dimarts, 16 d’agost de 2011

Els nostres gegants

-Bona nit, noia. Què fas aquí a aquestes hores?
-No puc dormir, ja ho veus....
-I això?
-No sóc feliç, no puc dormir. Em fico al llit, tinc son, acluco els ulls.
I quan estic al bell punt de "caure", em desvetllo. I no puc deixar de pensar.
Sempre tinc un motiu o un altre.
-I aquell amic?
-Tot era massa complicat. Els camins de la mar...
Prendria una copa, però tampoc no em serveix.
-Dona, si vols, queda't aquí una estona. A mi no em fas nosa. Fa una til·la?
-Fa...

dissabte, 13 d’agost de 2011

Fira d'Agost

Ha arribat de nou la fira, amb la Festa Major. Hi anirem a fer un volt, perquè els nens tinguin la il·lusió que la vida és una tómbola de llum i de colors. Ells no saben encara les incerteses, les grisors. Els acompanyarem en els seus somnis i il·lusions, farem veure que la vida és això, tot i saber que, en realitat, la vida és una tómbola de dificultats i de dolors. Que tot i així, perquè tenim fills, simularem que els llums de colors, la música, ens enlluernen, que som feliços per un dia, o dos o tres. I si no ho som, ens pintarem un somriure als llavis perquè ells no ho vegin i perquè puguin seguir creient, tant de temps com sigui possible, que la vida és una tómbola d'alegria.


diumenge, 31 de juliol de 2011

De vegades penso que no aguantaré els temps que vénenen. Són temps massa difícils. L'Ajuntament del poble on visc està en fallida. Penso en la gent que potser al final del mes d'Agost no cobraran la seva nòmina. Alguns, algunes, els conec. Si em passés a mi, què hauria de fer? No tinc res, estic amb una mà al darrere i l'altra pel davant... Són temps difícils, què passarà? I què els espera als nostres fills?  En quin món els deixarem quan ens toqui marxar?

dilluns, 25 de juliol de 2011

Per caminar...



El què té de bo el Facebook és que de tant en tant hi trobes algunes coses d'aquelles que t'agradaven, com la cançó de la Nancy. Va estar de moda quan jo era joveneta i m'encantava. I em segueix agradant, la veritat. La música, el què desprèn el vídeo i la lletra de la cançó. N'hauria de prendre nota, és l'actitud que em convé a la vida.

This boots are made for walking :)
Yeah, Nancy!!!

dilluns, 27 de juny de 2011

Devoció.

Fa molt i molt que et tinc abandonat. Feia temps que no escrivia a aquestes hores. Just acabo de preparar les entevistes que demà i dimarts, hauré de mantenir amb mares i pares. Ha fet molta calor, però ara regnen la foscor i el silenci, rere el tendal del balcó que manté fresca la casa.

Porto una temporada que m'he anat dedicant més i més al color, i a d'altres blogs. Però avui tinc un cert temps, i escriure aquí és com fer-ho a un diari, a la nit. L'obligació queda als altres blogs, així que aquí, i a un altre de més secret, roman la devoció. No em procupa si em llegeix algú o no. Ho fa ben poca gent, si ho fa algú, i no pretenc pas tenir cap públic. Així que em desfogaré si cal, encara que sense despullar la meva anima als ulls del món. O no de forma intencionada. A la llibreta de la tauleta de nit, si me'n recordo, hi escriuré la millor cosa que m'ha passat avui, com estic fent darrerament. Ho vaig trobar suggerit a un blog d'una coach anglesa, ja en buscaré el nom, i em va agradar el consell. Trobo que fer-ho m'ajuda a acaba el dia centrada en un motiu d'alegria. Ho he estat fent en una temporada complicada, on han abundat els motius per estar preocupada i trista, desencoratjada. I m'ha ajudat molt. Així que aquí ho deixo, per si algú ho troba i li serveix.

Ara "recolliré" el tendal, abaixaré persianes i me'n vaig a llegir un llibre fantàstic d'en Franck Mahnke sobre color, "Color and light in man-made environements", una autèntica biblia per als Color Consultants. Llegir abans de dormir també m'ajuda. Millor centra-me en coses que m'agraden que no en les absencies, pesants per a la meva ànima, d'aquells que han dicidit fer-se invisibles. I que no em llegiran de ben segur. Bells somnis!

diumenge, 27 de febrer de 2011

Coses de família

Ahir vam tenir trobada familiar a Barcelona, per celebrar un parell d'aniversaris. Va ser una vetllada agradable, amb connexió inclosa, via Skype, amb Portland, on el meu germà hi està fent una estada de deu setmanes. Des d'allà, i per mitjà del seu blog, ens explica un munt de coses interessants: com viuen, els costums, les diferències i també qüestions idiomàtiques, que a mi m'interessen molt ja que l'anglès és una llengua que m'estimo. Vam connectar també amb el meu nebot Adrià, el dissenyador, que ha marxat a Berlin per mirar de desenvolupar el seu vessant artístic.

Avui és l'aniversari del meu nebot R., que és de l'edat del meu J. però més gran. I ahir feia divuit anys de la mort del pare, en Josep Oriol, que igualment va ser present a la nostra memòria. Els anys disminueixen el dolor, però mai s'oblida les persones estimades que han marxat.

diumenge, 16 de gener de 2011

El Ràpid de Portland.

Tinc un germà que és professor a la Universitat Pompeu Fabra, amant de l'Scrabble i els jocs de paraules. Es veu que tenia la possibilitat d'un període sabàtic o alguna cosa semblant. I el cas és que es veu que fa un cert temps va fer uns amics de Portland, als USA, i ara se n'hi ha anat a passar-hi deu setmanes, per tal de fer una immersió en la llengua anglesa.

Per raons pràctiques, va decidir començar un blog on poder explicar les seves experiències a tots els familiars i amics i l'ha anomenat "El Ràpid de Portland", en un joc de paraules d'aquells que tant li agraden a ell.Va marxar el 10 de gener i des d'aleshores l'he anat seguint i la veritat és que m'està interessant molt tot el què hi explica. Es com mirar a un altre món llunyà des de la finestra de casa... Amb el meu fill hem decidit que ens agradaria molt viure en una caseta d'aquelles de fusta amb una mica de jardí!

No estan habilitats els comentaris, però sí que en publica els de la gent que li escrivim si van al cas. Tinc El Ràpid de Portland als meus enllaços i us n'informo per si a algú li pot interessar. I de passada moc l'Oasi, que el pobre el tinc una mica abandonat!