dilluns, 27 de juny de 2011

Devoció.

Fa molt i molt que et tinc abandonat. Feia temps que no escrivia a aquestes hores. Just acabo de preparar les entevistes que demà i dimarts, hauré de mantenir amb mares i pares. Ha fet molta calor, però ara regnen la foscor i el silenci, rere el tendal del balcó que manté fresca la casa.

Porto una temporada que m'he anat dedicant més i més al color, i a d'altres blogs. Però avui tinc un cert temps, i escriure aquí és com fer-ho a un diari, a la nit. L'obligació queda als altres blogs, així que aquí, i a un altre de més secret, roman la devoció. No em procupa si em llegeix algú o no. Ho fa ben poca gent, si ho fa algú, i no pretenc pas tenir cap públic. Així que em desfogaré si cal, encara que sense despullar la meva anima als ulls del món. O no de forma intencionada. A la llibreta de la tauleta de nit, si me'n recordo, hi escriuré la millor cosa que m'ha passat avui, com estic fent darrerament. Ho vaig trobar suggerit a un blog d'una coach anglesa, ja en buscaré el nom, i em va agradar el consell. Trobo que fer-ho m'ajuda a acaba el dia centrada en un motiu d'alegria. Ho he estat fent en una temporada complicada, on han abundat els motius per estar preocupada i trista, desencoratjada. I m'ha ajudat molt. Així que aquí ho deixo, per si algú ho troba i li serveix.

Ara "recolliré" el tendal, abaixaré persianes i me'n vaig a llegir un llibre fantàstic d'en Franck Mahnke sobre color, "Color and light in man-made environements", una autèntica biblia per als Color Consultants. Llegir abans de dormir també m'ajuda. Millor centra-me en coses que m'agraden que no en les absencies, pesants per a la meva ànima, d'aquells que han dicidit fer-se invisibles. I que no em llegiran de ben segur. Bells somnis!

5 comentaris:

  1. En qualsevol cas l'insomni m'ha fet compartir el teu moment del dia. Molts records i una abraçada.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Clídice!!!
    Una abraçada també per tu, guapa!

    ResponElimina
  3. Clídice, crec que t'hauré de nomenar la meva lectora més fidel i convidar-te a una copa. Ets la millor!!!

    ResponElimina
  4. Per a mi els meus blocs també són devoció, mai obligació.

    ResponElimina
  5. I tant, Helena! Jo penso com tu. I amb aquest blog faig com puc i quan puc, però me'l segueixo estimant. Gràcies per passar i deixar comentari!

    ResponElimina