dimarts, 16 d’agost de 2011

-Bona nit, noia. Què fas aquí a aquestes hores?
-No puc dormir, ja ho veus....
-I això?
-No sóc feliç, no puc dormir. Em fico al llit, tinc son, acluco els ulls.
I quan estic al bell punt de "caure", em desvetllo. I no puc deixar de pensar.
Sempre tinc un motiu o un altre.
-I aquell amic?
-Tot era massa complicat. Els camins de la mar...
Prendria una copa, però tampoc no em serveix.
-Dona, si vols, queda't aquí una estona. A mi no em fas nosa. Fa una til·la?
-Fa...

1 comentari:

  1. Tens raó, a voltes... la nit no ens deixa dormir. De tant profunda que és.

    ResponElimina