Estic cansada de les males llengües, de la gent que es dedica a difamar els demés. Dels qui necessiten fer quedar malament els altres per tal de poder sentir-se, ells i elles, millors persones. Dels que critiquen a l'esquena del criticat o criticada, però s'asseguren de fer-ho davant de la resta de personal per tal de buscar còmplices i donar fefaença als seus infundis. De la gent que es creu amb dret a fiscalitzar els altres, de posar-los sota sospita senzillament perquè no els han caigut bé, o perquè s'han estimat més creure la versió de qui ha volgut difamar alevosament, destruir la integritat professional d'un altre per tal de construir el seu hipotètic futur. Dels qui, perquè se'ls ha parlat clar del què es pensa, aixequen l'espasa de Damocles i amenacen des de la seva suposada superior posició social. Dels que perquè per tal de construir els has dit el què penses, t'acusen de ser la causa dels seus mals i decideixen desautoritzar-te i declarar-te incompetent quan no fas altra cosa que treballar, treballar i treballar. N'estic FARTA!!! Sé qui sóc, sé com sóc.
I temps al temps. El temps tot ho posa al seu lloc...
Per mostra, ja n'he tingut un botó. I "a bon entenedor, poques paraules basten."
Relaxa guapa, les coses són com són, poc que hi podem fer sinó és passar procurant de sentir-nos-en el mínim :) Una abraçada!
ResponEliminaAlgunes coses sí que podem fer, Clídice.Alguna. I escriure ajuda a esbravar-se. Gràcies per passar per aquí, i una abraçada per tu!
ResponElimina