dilluns, 10 d’octubre de 2011

Un somni

Aquesta nit m'ha desvetllat un somni, i estranyament, era un somni bo. M'he despertat amb un somriure... Participava jo en un cap de setmana de no se què, algun taller, cosa que no faig mai a la vida real. Hi havia una parella d'amics, ella era com a la realitat, ell no. En acabar el cap de setmana, m'havia separat dels amics sense haver-me'n despedit, i feia per buscar-los i dir-los adéu. En aquell moment, trovàvem el monitor o el conductor del taller, o fos el què fos, i d'una revolada em deia que li agradava molt, jo a ell, que s'havia enamorat de mi i que em volia conèixer. Jo em quedava alu·lucinada, a mi que no em passen aquestes coses, però amb una sensació molt bona.

No era l'únic: em pretenia també un lord anglès - i per què un lord anglès?... i un altre home que no recordo. Això sí, eren tres homes que em volien, a mi que fa temps que ja no em mira ningú. I jo feliç i disposada a conèixe'ls. I vivia en un pis antic i burgès tipus Eixample de Barcelona, res a veure amb la meva realitat. Somnis de grandesa? No ho crec. L'únic home real que he vist en el somni era el més semblant a mi, de pensament i obra. I em queia bé. Només ha estat un somni, pero per una vegada, m'ha  fet feliç que no fos un malson el què em despertés. Estic canviant? Qui lo sa...