dilluns, 16 de setembre de 2013

Fa temps que he deixat d'escriure. No perquè no passin coses, que en passen massa, a dins i a fora. Escriure és conjurar els mals de dins, posar-los en solfa, expulsar-los de l'ànima, que no facin tant de mal. Veia avui una pel·lícula, era una història d'amor, i avui sí que era com la vida mateixa. En Dustin Hoffmann, un home normal i corrent, baixet, més aviat desangelat, ella ara no em recordo el nom, tots dos de mitja edat, desenganyats de la vida... A Londres... M'han vingut al cap les coses que faria si pogués, si no fos com sóc, poruga, aferrada al meu món, indecisa.

Doncs me n'aniria a Londres, a conèixer tots aquests llocs tan bonic que sortien a la peli. Visitaria en Patrick Bathy, expert en pintura històrica, a la seva botiga de Paints and Papers, i compraria tots els seus catàlegs de colors, els històrics, els dels anys 50 i 60, els dels 70...  Me n'aniria a Nova York, a fer classes de Trends Forecasting, amb una professora de la Parsons Design School que he contactat a LinkedIn, i potser a San Francisco i a Los Ángeles, a veure alguns amics que vaig fer al Facebook, en Jerod Lazan, la Nancy Manning i la meva amiga consultora de Color, la Lynne Whiteside. I, sobretot, aniria a Estocolm a fer tots els cursos de Color de la NCS Academy... I em dedicaria al món del color, que és el què m'agrada a mi.

Es difícil que tot això ho pugui fer,  però  permetre'm imaginar-ho fa que la vida sigui una mica menys pesada  i trista del què és en realitat. Em permet mantenir uns certs somnis i una certa il·lusió, no sentir-me tan aïllada i sola, sense ponts en aquest món petit d'n no em moc, doncs m'hi sento protegida. Encara que tan sols sigui amb la ment, imaginar els desitjos, quan m'ho permeto, m'ajuda a sentir-me millor. Perquè el què passa ara mateix al món que m'envolta, la veritat és que m'esborra somriures i esperances. M'aferraré a tenir somnis, doncs, que em serveixin a tall de salvavides, que m'ajudin a surar enmig de les tempestes que tot sovint em sacsegen.

dimarts, 27 d’agost de 2013

diumenge, 12 de maig de 2013

"Cataluña, A region apart", 1979, by the BBC

Copiat del Facebook del meu germà:

"L'escriptor i enginyer químic Josep Grau-Bové ha recuperat un vídeo inèdit a casa nostra: un reportatge de la BBC del 1979 sobre Catalunya, produït dins d'una sèrie de cinc reportatges titulada 'Realidades de España'. El cinquè eposidi es titulava 'Catalonia: a region apart', on s'explicava per què Catalunya és diferent i què volien els catalans. Grau-Bové l'ha posat a disposició de tothom a YouTube"