diumenge, 27 de febrer de 2011

Coses de família

Ahir vam tenir trobada familiar a Barcelona, per celebrar un parell d'aniversaris. Va ser una vetllada agradable, amb connexió inclosa, via Skype, amb Portland, on el meu germà hi està fent una estada de deu setmanes. Des d'allà, i per mitjà del seu blog, ens explica un munt de coses interessants: com viuen, els costums, les diferències i també qüestions idiomàtiques, que a mi m'interessen molt ja que l'anglès és una llengua que m'estimo. Vam connectar també amb el meu nebot Adrià, el dissenyador, que ha marxat a Berlin per mirar de desenvolupar el seu vessant artístic.

Avui és l'aniversari del meu nebot R., que és de l'edat del meu J. però més gran. I ahir feia divuit anys de la mort del pare, en Josep Oriol, que igualment va ser present a la nostra memòria. Els anys disminueixen el dolor, però mai s'oblida les persones estimades que han marxat.

2 comentaris:

  1. Tens raó, el blog del teu germà em sembla d'allò més interessant :) Les trobades familiars, amb els anys, se'm fan estranyes, perquè, de sobte, sóc com aquelles persones grans que veia de petita i recordaven aquells que faltaven. Res canvia del tot, i potser aquesta és la gràcia.

    ResponElimina
  2. Veus, Clidice? Jo estic canviant en el sentit que abans se'm feien pesades, eren una obligació. I ara, en canvi, m'agraden, potser perquè de debò tinc ganes de trobar-me amb els germans i germanes. Perquè tampoc en tinc gaire, i perquè estem una mica disgregats. I suposo que em començo a veure a la banda de dalt de tot, i aviat serem nosaltres que haurem de protegir els de sota i no tindrem ningú per sobre... En fi, suposo que això és la vida.

    ResponElimina