dissabte, 2 de gener de 2010

Un bon Cap d'Any.

Aquest ha estat un bon Cap d'any, com feia temps que no en passava. I no creieu que vaig fer cap gran cosa, no. El vaig passar a casa, amb el meu fill.Vam fer un sopar senzill, que feia festa sense complicar-me la vida, i vam sopar d'hora -amb horari infantil. Vam posar la tele i ens vam entretenir amb els diversos programes que feien, amb els que ens feien riure més. Vaig baixar la gossa al carrer, com és preceptiu,i després em vaig dutxar i em vaig posar el pijama, i el meu fill també. Vaig rentar els plats abans de les dotze de la nit, així que vaig poder esperar les campanades amb la casa neta i recollida, asseguda al sofà i ben arrambadets el nen i jo.

Com que al nen li feia mal la panxa, no vam prendre raïm. I què vam fer?Doncs a cada campanada, una abraçada ben forta, un Feliç Any i un somriure d'orella a orella. Això sí, el cava no el vaig perdonar, tot i que cada vegada em plau menys, mal i ser bo... Tampoc em vaig posar res de color ver mell, ni nou, ni vell, ni prestat, però em sembla que m'he passat de llarg, que això és pels casaments. I mal que diguin el què diguin les supersticions modernes, aquest any serà un bon any i millor que el passat. Perquè cada dia aprenc a ser una mica més feliç i amb l'ajuda d'algunes mans amigues,que m'empenyen quan m'arronso, anirem endavant i amunt, sempre amunt. Perquè de la ma d'alguna d'aquestes mans,des de fa un temps vaig descobrint coses noves de mi mateixa, sorprenents, que em fan feliç i que m'emplenen de sentit i escampen les boires fredes que tant sovint em fan esbarriar la ruta. O em feien.I sí, serà el primer de molts Anys Nous que han de venir i que seran millors encara, amb crisi o sense, ni social ni personal.

Em vaig llevar ni massa d'hora ni massa tard, quan el cos em va dir prou de llit, i em va rebre un dia esplèndid, plàcid i silenciós com n'hi ha pocs durant la resta de l'any. I això no es pot pagar, començar l'any amb cos lleuger i reposat i el cor feliç i en pau. I sense haver de fer grans coses, que això és el millor...

6 comentaris:

  1. Doncs que siga un any fabulós i que el príncep retalle lletres de papers i periòdics vells per escriure't una finestra on visques plena de llum amb tots els qui -veritablement teus- t'estimen de debó.
    Ací, un humil dibuixant d'il"lusions...

    ResponElimina
  2. La bondat de les teves lletres m'acompanya. com a molts d'altres, PRÍNCEP DE LES MILOTXES. Per això, moltes de gràcies!!!

    ResponElimina
  3. Em fa feliç el teu dia de cap d'any i potser et copiaré això de les abraçades en comptes del raïm :) ho trobo un costum molt més adequat a les famílies i a l'escalf que cal trobar-hi. Un petonàs guapa :)

    ResponElimina
  4. Igualment un petonàs per tu, CLIDICE!!!
    De debò que van ser abraçades ben felices! Ja pots copiar, i tot aquell o aquella que vulgui, també!
    :)

    ResponElimina
  5. Isabel, vas tenir una gran idea amb això de les abraçades, realment sensacional.
    Es pot ser feliç amb molt poca cosa, cada dia n'estic més segur... sóc un aprenent de la vida.

    Una forta abraçada i molt bon any per a tu i el Jordi.

    ResponElimina
  6. Tots som aprenents, ALBERT.Jo ho segueixo sent,amb tots els meus anys...I mal aniríem si no estiguéssim disposats a seguir aprenent!
    :)

    ResponElimina