Un bon Cap d'Any.

Aquest ha estat un bon Cap d'any, com feia temps que no en passava. I no creieu que vaig fer cap gran cosa, no. El vaig passar a casa, amb el meu fill.Vam fer un sopar senzill, que feia festa sense complicar-me la vida, i vam sopar d'hora -amb horari infantil. Vam posar la tele i ens vam entretenir amb els diversos programes que feien, amb els que ens feien riure més. Vaig baixar la gossa al carrer, com és preceptiu,i després em vaig dutxar i em vaig posar el pijama, i el meu fill també. Vaig rentar els plats abans de les dotze de la nit, així que vaig poder esperar les campanades amb la casa neta i recollida, asseguda al sofà i ben arrambadets el nen i jo.

Com que al nen li feia mal la panxa, no vam prendre raïm. I què vam fer?Doncs a cada campanada, una abraçada ben forta, un Feliç Any i un somriure d'orella a orella. Això sí, el cava no el vaig perdonar, tot i que cada vegada em plau menys, mal i ser bo... Tampoc em vaig posar res de color ver mell, ni nou, ni vell, ni prestat, però em sembla que m'he passat de llarg, que això és pels casaments. I mal que diguin el què diguin les supersticions modernes, aquest any serà un bon any i millor que el passat. Perquè cada dia aprenc a ser una mica més feliç i amb l'ajuda d'algunes mans amigues,que m'empenyen quan m'arronso, anirem endavant i amunt, sempre amunt. Perquè de la ma d'alguna d'aquestes mans,des de fa un temps vaig descobrint coses noves de mi mateixa, sorprenents, que em fan feliç i que m'emplenen de sentit i escampen les boires fredes que tant sovint em fan esbarriar la ruta. O em feien.I sí, serà el primer de molts Anys Nous que han de venir i que seran millors encara, amb crisi o sense, ni social ni personal.

Em vaig llevar ni massa d'hora ni massa tard, quan el cos em va dir prou de llit, i em va rebre un dia esplèndid, plàcid i silenciós com n'hi ha pocs durant la resta de l'any. I això no es pot pagar, començar l'any amb cos lleuger i reposat i el cor feliç i en pau. I sense haver de fer grans coses, que això és el millor...