dimecres, 8 de setembre de 2010

Saber enfadar-nos



Una sèrie sense desperdici.
Avui he descobert que puc tornar a veure els capítols i que està permès inserir-los als blogs, així que no ho he dubtat gens ni mica. Vull tenir-ho a mà.

9 comentaris:

  1. encara no l'he vist, però ahir em vaig enfadar i avui ho he elaborat al blog. No sé si serà la bona solució, m'ho miraré per si de cas ;)

    ResponElimina
  2. Segur que ho has solucionat millor que no pas jo quan estic irada...

    ResponElimina
  3. No m'agrado enfadada, puc tenir la temptació de ser injusta per culpa de les hormones. Aleshores el millor és reescriure el teu enuig una vegada i una altra, intentant corregir-ne aquelles coses que s'aparten de la teva lògica. Si més no això és el que em funciona a mi. Estar enfadada massa estona no "em prova" ;)

    ResponElimina
  4. Aquest capítol explica molt bé tot això. I crec que el què fas és una tècnica-tàctica molt bona. He sentit que recomanàven escriure-ho, desar-ho i mirar-ho al cap d'un temps, quan ja ens hem calmat i, amb perspectiva, veiem les coses qeu som capaços d'escriure i que podríem dir i fer quan estem enduts per l'ira. Me l'he de repassar molt bé...

    ResponElimina
  5. bé, me n'alegro de no anar gaire errada d'osques ;) si més no m'estalvio canviar de tàctica, ara ja no tinc edat per reeducar-me, o millor dit, tinc massa mandra :)

    ResponElimina
  6. He llegit la teva darrera entrada de blog i trobo que tens raó, el blog reflexa la persona. Jo sóc inconstant, ja veus. Però tu sempre hi ets quan publico alguna cosa, i sempre em deixes algun comentari. I de debò que m'agrada i t'ho agraeixo moltíssim, Clidice!

    ResponElimina
  7. El vaig veure i em va agradar molt. Ben plantejat, sense generar-nos sentiments de culpa si perdem "les papers", des d'una perspectiva multidissiplinar: psiquiatria, psicologia, filosofia, pedagogia...Un excepcional manual bàsic per aconseguir no posar-nos com un gall de pances en un tres i no res...per qualsevol fotesa.

    ResponElimina
  8. El vaig veure un tros i va ser força interessant. Així explicat no sembla pas complicat i es veu del tot clar. Ara bé, en el moment que entra la ira, no és pas senzill poder controlar-se. Això és un proces: a mesura que acosnegueixes més autocontrol, és més fàcil.

    ResponElimina
  9. Aquest tema és el que vull treballar, la ira, i saber actuar adequadament quan estic enfadada. Si em deixo endur pel moment, segur que faig el què a la curta com a la llarga em perjudica més.

    ResponElimina