Ahir vaig veure el programa on explicaven la gestació d'aquesta cançó. Reconec estar fora d'ona de moltes coses: de vegades sentia la tonada i m'agradava, però no sabia ni qui la cantava. Ahir finalment vaig saber que era dels Gossos. La veritat és que m'agrada molt i també a moments m'entristeix - em fa pensar en les moltes coses perdudes, en tot allò que no va passar, en tots els que han marxat, en tantes coses que es van acabar un dia. Però la vida és així: corre sempre.
"Com gotes d'aigua s'enyoren aquells que ja no es veuran..."
Per això, i per sempre, mirar endavant. Endarrere només per les coses bones :)
ResponEliminaQue passis uns bons dies!
moltes cançons ens entren a la vida sense saber-ne la procedència; simplement ens toquen la fibra
ResponEliminaCídice, comsempre, tens molta raó. Igualment et desitjo uns bons dies.Jo miraré de descansar i també fer coses que m'agradin.
ResponEliminaJesús, és tal com dius.
ResponEliminaGràcies de passar i deixar comentari!