diumenge, 19 d’octubre de 2008

Un bon matí de diumenge.

Avui hem passat una bona matinal de diumenge. Al poble es celebrava un cross, i cada anys s'hi apunten molts nens i nenes de l'escola. El meu fill també s'hi va voler inscriure, i cap allà hem anat a l'hora que ens tocava.

Com que sóc una mama pesada, i com que el meu germà metge ens va dir que el nen havia de fer escalfament abans de córrer, li he estat a sobre perquè ho fes. Ell no ho entenia, és clar, però no era qüestió que corres a la brava. Així que amb un amiguet a qui hem enganxat, els he fet fer estiraments, com he pogut, i els he tingut corrent suaument per allà. L'altre s'ha "rajat", però al meu l'he fet seguir. I la veritat és que al final feia cara d'empipat.

Però ha arribat l'hora que pertocava als nens del seu any. N'hi havia tants que ocupaven dues files. El meu fill, que no té gens de picardia, ha quedat a la fila del darrere. Li he repetit les instruccions de la mestra d'Educació física de l'escola: que vigilés de no caure, a la sortida, i que mirés d'aguantar. Han donat la sortida i, com era d'esperar, el nen l'ha fet dolenta. Però l'he estat observant des d'un monticle lateral, d'on podia veure perfectament tot el circuit, de sis-cents metres. Poc a poc ha anat avançant posicions, amb constància, i finalment ha arribat amb el grup del mig. O sigui que ho ha fet la mar de bé. Fins ell mateix s'ha adonat que l'altre amiguet -més alt i cepat que no pas ell- ha arribat molt per darrere. Això m'ha servit per justificar-li la necessitat d'escalfar abans de la cursa i, de passada, per perdonar-me a mi mateixa d'haver estat un corcó amb ell.Li he fet, doncs, d'entrenadora i d'assistent, i li he aguantat l'ampolla d'aigua que ha triat per beure mentre ell clavava queixalada al tall de coca que li han donat en arribar.

Tots els nens i nenes participants han rebut una medalla i els tres primers de cada categoria han tingut un trofeu. A remarcar que dues nenes de la meva classe de primer curs han quedat segona i tercera de la seva categoria, després de fer una cursa que ha estat molt bona per part d'elles. Estava ple de gent coneguda i l'ambient era alegre i festiu. I hem passat un matí molt agradable, que hem acabat jugant una estona a la placeta del Saiol abans de fer cap a casa per dinar.

El que deia abans: feia temps que no passava un matí de diumenge tan bo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada