dilluns, 20 d’octubre de 2008

Fa set anys.

Avui fa set anys, fou el millor dia de la meva vida, sense cap mena de dubte.
Ja n'he parlat en alguna altra ocasió. Avui només vull fer uns petits agraïments:

Em primer lloc a tu, que vas venir per canviar la meva vida per sempre, i a millor. Mai t'ho podré agrair prou.

A tu, Mireia, que ben aviat em vas dir que m'acompanyaries quan arribés el moment, i així ho vas fer. Gràcies per la teva perspicàcia, i per haver-me dut tan de pressa cap a l'Hospital de Sant Pau. Gràcies per acompanyar-me en tot moment al quiròfan, per donar-me la ma i per dir-me que no feia cap escàndol

Gràcies, Esther, per haver-te fet càrrec de la Dolça durant quinze dies.
I gràcies a les dues per mobilitzar tota la família quan va ser necessari. Per dur-me en cotxe a Barcelona i per decidir pel camí tot el que vau decidir.

Gràcies, Xavier, que vas cuidar la Dolça fins que l'Esther se'n va poder fer càrrec. Gràcies a tots i totes que vau rebre tan bé el meu petit.

Gràcies, mare: per una vegada a la vida, vas tenir raó. Gràcies per insistir-me que havia de prendre molts líquids, no n'era conscient. Els deu dies que vaig passar a casa teva em van mentalitzar, i gràcies a això vaig tenir llet abundant i molt bona per criar el meu fill.

Gràcies a la Teresa, la llevadora de Moià. Sempre em va recolzar. És una persona excel·lent. I gràcies al doctor Chari, que em va ajudar amb la baixa maternal.

Gràcies a tots els que, pel camí, en comptes de donar-me consells saberuts, m'heu ajudat de debò quan he passat moment difícils.

Des del meu cor, el meu més profund i emocionat agraïment.

Isabel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada