dissabte, 21 de març de 2009

D'estiu a estiu

Avui es celebra a Vilafranca del Penedès una trobada de poetes internautes impulsada per na Violant de Brú i en Santi Borrell, a qui no conec personalment. La trobada l'han anomenada "Poems&Blogs: poetes a la xarxa" i hi participa la meva amiga Sandra, a qui vaig engrescar jo mateixa.
A mi m'hi va convidar, la Violant, encara no sé perquè. No ens coneixem de res. La veritat és que em va fer molta il·lusió,però al cap d'un temps vaig ser presa d'un atac de "canguelis": al cap i a la fí, fa poc més d'un any que em vaig llançar a escriure coses, per necessitat pura i dura de desfogar-me. Ja de petita tenia una certa facilitat per la paraula, però no la vaig cultivar. Veure que les coses que escrivia eren ben rebudes em va fer feliç, per què negar-ho, però d'aquí a ser escriptora o poeta hi va un bon tros...
En el fet d'escriure hi he trobat una arma poderosa per a expressar-me, per treur'm els neguits, i amb els anys que porto de vida i les coses que m'han passat tinc prou temes. Però vaig fer una cura d'humilitat i vaig posar els peus a terra. Com a molt, podré ser escriptora aficionada, d'estiu a estiu. Durant el curs escolar,poc temps em queda. Estic obligada amb el meu fill i amb la meva feina. Vaig prenent notes i l'estiu vinent m'hi tornaré a posar.
I de moment, de tant en tant deixo escrits al meu blog, a tall de diari. De vegades, a partir d'algun d'ells, treballo algun poema. La poesia m'agrada molt, i l'any 2008 va ser prolífic en aquest aspecte. La majoria dels meus poemes els tinc desats a la llibreta de paper i als documents del PC. Quan pugui, els aniré revisant, tot i que no sé si gaires d'ells superarien actualment la meva mirada crítica. Els que no em semblin bé no els publicaré al blog, però els guardaré igualment, perquè són molt especials per mi. Jo sé què signifiquen.
A la Sandra li desitjo una vetllada molt feliç. Ella, que no és coneguda, sap expressar els sentiments i estats de l'ànima com he vist fer a poca gent.Té un do especial per a les imatges poètiques. I molt força interior. Com les papallones que voleien a la llum del sol, la seva fragilitat fa més punyent la seva bellesa... Vola amb alegria, papallona!

4 comentaris:

  1. Tens raó! li desitgem tota la sort del món a la Sandra! i a tu també! què importa si et reconeixen o no la teva obra, el que importa és allò que tu n'extreus al fer-la :)

    ResponElimina
  2. Gràcies, guapa!
    Com sempre, ets un pou de pràctica saviesa romana...
    :)

    ResponElimina
  3. nena! gracies de tot cor, tambe tens una magia en allò que dius, que et colpeix, i t'arriba al pit.
    t'abraço molt fort! esperant que passi ràpid l'any perque torni a arribar l'estiu.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, guapa!
    Una abraçada ben gran!!!
    :)

    ResponElimina