divendres, 27 de març del 2009

Si pogués...

Si pogués, em faria bri d'aire i m'enfilaria en un vent que em portés fins a tu.Aleshores, t'abraçaria silenciosament.Em faria xica com no res, cercaria un porus de la teva pell, el besaria i s'obriria la porta d'entrada. Jo faria cap dins, de puntetes,per no fer-te gens de mal, i cercaria un lloc que m'abellís i m'hi quedaria.Així, fessis el que fessis, seria sempre amb tu, sempre a prop teu. Això sí,ben callada per no torbar-te, però tu m'hi sabries. I encara que no et pogués parlar, el batec del teu cor bressaria el meu son.Faria el que fos...
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Sandra D.Roig28 de març del 2009, a les 1:00

    Uns sentiments preciosos, i un post molt sentit.,
    t'abraço.

    ResponElimina
  2. Isabel de Yzaguirre28 de març del 2009, a les 9:34

    Igualment,preciosa!

    ResponElimina
  3. Eulalia30 de març del 2009, a les 8:25

    M'has recordat una poesia que vaig escriure fa temps:

    "Ho has notat?

    Potser t’ha semblat la brisa
    que t’acaronava la galta.

    No, era jo."

    ResponElimina
  4. Isabel de Yzaguirre30 de març del 2009, a les 8:40

    Gràcies, Eulàlia: havia pensat treballar-lo com a poema.
    Encantada de conèixe't!
    :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)