dijous, 20 d’agost de 2009

Endreça

Després d'un dia de calor anunciada, de tendals oberts, persianes abaixades i tarda de piscina obligada, ha arribat la nit. Amb ella, després de sopar i mentre espero que el meu fill s'adormi, m'he posat a fer endreça del blog.

Segueixo les recomanacions que em va enviar un amic des d'un altre blog, no del seu propi, i he decidit simplificar les etiquetes del meu. Realment estaven fetes un bon garbuix, però quan vaig obrir el blog, com una pràctica del curs que n'havia fet, no tenia uns criteris clars. Ara, vist el que he anat fent amb el temps, he mirat d'agrupar temàtiques i posar les etiquetes en un lloc més visible.

Em faig el propòsit d'escriure més sovint, tal com faig a l'apartat que he anat anomenant Diari, i la resta ja es veurà, sense fites ni pretensions. Tinc al tinter el petit conte d'aquest estiu, qhe he acabat avui a la piscina, mentre el meu fill es banyava i jo prenia la fresca, a l'ombra i en biquini. Espero començar a passar-lo aviat a word i fer-ne la correcció. Em va bé així, escriure sense presses. De vegades ho faig a batzegades, no sé si per mandra o perquè la vida de cada dia no em deixa més temps. Però quan anem a la piscina, si tinc alguna idea al magí, aprofito, que aleshores sí que en tinc per una estona...

Aquest estiu, a més, em recicla en Autocad 2008 l'amic Joan, que vol que l'ajudi a la seva petita empresa artesana i crec que se n'està sortint, perquè fins i tot jo començo a estar-ne convençuda!Fa temps que vam crear Moretimaura, que vol ser un espai comú, dedicat a allò que ens agrada en disseny i interiorisme, i he decidit que cal fer-hi també un pas endavant. La intenció és publicar un post cada setmana, si fa no fa, per parlar i presentar coses que ens agraden i que puguin ser, si més no, un plaer per la vista dels possibles lectors.

He fet doncs, reciclatge personal, que no institucionalitzat, i m'ha anat prou bé per la meva autoestima. A part d'autocad, he tafanejat l'automaquillatge i l'Autoestilisme. I, com que sóc una adolescent de cinquanta dos anys -ai, es que em vaig quedar encallada a la infantesa, sort que avanço...- estic aprenent ara el que no vaig poder fer fa molts anys. I dóno fe que m'està provant!

Estic, doncs, contenta, i encantada de mirar al mirall i -per fi!- veure que en començo a aprendre, que començo a sentir-me guapa, amb tots els meus defectes, edat inclosa.Perdoneu si us semblo pedant, però la veritat és que em feia una bona falta...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada