diumenge, 15 de març de 2009

El pas del temps.

El temps m'ha retornat la memòria de fets i ferides. Ho ha fet amb saviesa, quan ja estava a punt per poder encaixar les coses, i m'ha donat l'arma que em calia, la paraula.La paraula sentida,la paraula pensada, la paraula escrita.
Escriure sobre els fets, sota formes diferents, m'ha ajudat moltíssim. Coses que van ser doloroses, perquè era infant, han deixat de fer mal, diria. La comprensió pren el lloc als retrets i em permet perdonar i oblidar.
Escriure m'ajuda a alliberar-me. M'estic llevant pesos ben feixucs que duia no sé sia al cor o a l'ànima de fa anys. Em començo a sentir tan alleujada que se'm despeten les esperances: que potser sí, que encara podré viure mirant endavant, cap a horitzons triats, amb il·lusió i empenta.
Tinc la sort que la vida m'ha anat duent l'ajuda que he necessitat en diferents moments... Hi ha algú que sempre em va obrint finestres. Només demano, secretament, de tenir prou valor per saber mirar i entendre.
Avui faig cinquanta-dos anys

2 comentaris:

  1. FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Això ho haurem de celebrar!!

    Un petonàs wapa!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, guapa tu!!!
    Ho celebrarem tot fent el volt a Montserrat, què et sembla?
    Una abraçada ben gran!
    :)

    ResponElimina