dissabte, 19 de setembre de 2009

El primer partit.

Avui el meu fill de set anys ha jugat el seu primer partit de futbol amb l'equip dels Benjamins A del nostre poble. Jo no li he cultivat mai l'afecció per aquest esport, més aviat en penso malament, per les connotacions agressives que de vegades es mouen al seu entorn. Però tot i això, durant el curs passat, el nen se'm va fer futboler en tota regla, al pati d'escola, i va començar a demanar-me per poder veure tal o qual partit, que juga el Barça, mama!

A l'estiu va veure els amics que feien el curset de tecnificació i va voler anar-hi ell també. Ho va passar tan bé que ha volgut seguir i ha començat a entrenar dos dies a la setmana. A mi ja m'agrada que vulgui fer esport i tant de bo que s'hi afeccioni per sempre. Amb això en tindria prou. Però a més, i en contra del sentit competitiu que li donen molts pares i mares, hi vaig veure una oportunitat pel meu fill únic de família monoparental; una oportunitat única d'aprendre esforç, tècnica, treball d'equip, respecte pels companys i per una autoritat diferent de la meva, la dels entrenadors, que bona falta que li fa! D'entrada deia que als partits no hi volia anar i vaig haver de prometre no obligar-lo, però n'hi ha hagut prou amb dues sessions d'entrenament, i avui ja hem anat a partit.La veritat és que m'ho he passat pipa i m'he quedat parada del sentit de joc que tenen aquesta petita colla, de com es passaven pilotes i com seguien unes certes tàctiques. El meu fill ha driblat, defensat, rescatat dels contraris i passat força pilotes i de debò que m'ha fet feliç veure que se'n sortia prou bé.

Els nens de l'altre equip eren Benjamins de segon any, semblaven més grans i tenien més tècnica, però els nostres han lluitat i han atacat tant com han pogut. El partit ha estat renyit i ens ha fet disfrutar, tot i la golejada que els altres ens han encaixat. Però els nostres també han marcat dos o tres gols. El porter ha hagut de ser substituït perquè ha rebut a les mans i el segon porter, que no n'havia fet mai, de porter, ha defensat com un lleó. Tot i ser menut d'estatura, ha aturat pilotes difícils i quan xutava l'hauríeu d'haver vist, quina energia!I quina gràcia feia, hem rigut ben de gust! Els pares i mares els hem encoratjat i aplaudit cada vegada que feien una jugada lluïda, encara que potser no la culminaven. I els hem aplaudit especialment en acabar el partit. Alguns feien mala cara: ha estat el moment de remarcar-los que era el primer partit que feien junts i que han fet jugades molt maques. Ho han fet bé, es passaven pilotes i ho feien amb força idea. O això m'ha semblat a mi.M'ha agradat molt veure com els entrenadors, que són molt joves, els han fet fer un escalfament molt seriós abans de començar el partit, estiraments, cursa i tot això. I ells anaven tots a una i ho feien tan seriosament...

Entre quedar al Club, anar a Sant Fruitós i jugar ens ha passat tot el matí. Els pares i mares hem parlat d'un munt de coses i ha estat molt agradable. Per mi serà feina dur el nen cada dissabte a jugar, però crec que li serà molt bo, que pot aprendre moltes coses positives i que a mi també m'anirà bé. Que així surto de casa, conec gent i m'airejo una mica. Ha estat un molt bon dia!

6 comentaris:

  1. Me n'alegro molt que t'ho hagis passat bé. En aquests casos els nens sempre s'ho passen bé, els pares, si són un grup amb sentit de la responsabilitat com a tals, també en poden gaudir. Guanyar o perdre tan li fa, si n'extreus la lliçó pertinent. :)

    Per cert et vaig deixar un comentari al poema que no sé perquè no hi surt :( en tot cas m'encanta la imatge dels somnis com rastres de retorn al passat :)

    ResponElimina
  2. Clídice:

    no sé per què no ha sortit el teu comentari, ja saps que sempre els publico. Potser tinc algun problema al compte. Si ho vols tornar a provar...
    Gràcies :)!!!

    ResponElimina
  3. Clídice:

    he comprovat la pàgina de moderació de comentaris i no n'hi tinc cap de pendent. Per tant, tenim algun problemet... Però gràcies pel comentari, el dono per fet!!!

    :))

    ResponElimina
  4. Hola guapa soc la Inés. He tornat al teu blog. Estic molt contenta que el Jordi faci esport amb els amics. S'ho passarà bé i els vincles amb els seus companys seran més forts. Una abraçada del Daniel.

    ResponElimina
  5. Hola, Inés!!!
    Gràcies per venir, i gràcies pel comentari! Li passaré els records al Jordi. Dóna-li'n també al Daniel.
    Una abraçada!!!
    :)

    ResponElimina