diumenge, 15 de novembre de 2009

"Alfonsina y el mar"

Avui, per mitjà d'una subscripció al Youtube de la que me n'han arribat actualitzacions, tafanejant tafanejant, he arribat al vídeo que us deixo avui. Tant el poema sobre l'Alfonsina Storni com la cançó de la Mercedes Sosa, de fa molts anys que m'emocionen. Que ningú pensi coses estranyes ni s'alarmi: el meu moment vital no correspon per res al que expressen cançó i poema. Senzillament el vull deixar aquí com un record i per tenir-lo a ma. Desitjo que us agradi tant com a mi.


I aquí us deixo, el darrer poema que va escriure abans de prendre la seva decisió final:

"Poema de despedida"

Dientes de flores, cofia de rocío,

manos de hierbas, tú, nodriza fina, tenme puestas las sábanas terrosas y el edredón de musgos escardados.

Voy a dormir, nodriza mía, acuéstame. Pónme una lámpara a la cabecera, una constelación, la que te guste, todas son buenas; bájala un poquito.

Déjame sola: oyes romper los brotes, te acuna un pie celeste desde arriba y un pájaro te traza unos compases para que te olvides. Gracias... Ah, un encargo, si él llama nuevamente por teléfono
le dices que no insista, que he salido..."

3 comentaris:

  1. No cal que et preocupis pel que es pot deduir que ens agradi aquesta cançó. A mi m'ha acompanyat en molts moments, independentment de l'estat d'ànim. És obvi que et deixa melancònic i potser fins i tot trist, però tots tenim moltes coses a dins i conviuen tranquil·lament.

    ResponElimina
  2. molt bell, ho aniré païnt, gràcies :)

    ResponElimina
  3. CLÍDICE, LLUÍS:

    segur que tots ens hem sentit així en un moment o altre. Per mi, poder copsar la bellesa d'aquest poema sense fer-ho des de la tristesa de l'ànima és preciós.

    Gràcies per la visita :)

    ResponElimina