dijous, 19 de novembre de 2009

Carta a la mare

Hola, Mare:

com que a mi venir els dies abans no m'anirà bé, ja m'ofereixo per venir el dia de Nadal a treballar pel matí a casa l'Agneta.. Ja em dirà ella l'hora, millor un xic tardet.

Espero que estiguis bé de salut. El Jordi diumenge a la nit estava a 38, després d'un dia sencer de comportaments estranys, i l'he deixat tres dies a casa. Estava molt refredat i l’he tractat amb infusions d'Echinàcea i dieta. Com que cada dia li va anar baixant la febre, ni tan sols l'he dut a la pediatra, no fos cas que ens volguessin donar Tamiflú... Avui ja ha anat a escola i està eixerit com un pèsol, o sigui que no et preocupis.Com a novetat i senyal que es fa gran, et diré que a casa s'hi ha quedat sol i ha anat molt bé. Jo hi anava a l'hora del pati i al migdia demanava permís. Així el controlava, li donava els àpats i els infusions. Mai ha estat més de dues hores sol i s'ho ha passat d'allò més bé: mirava la televisió, jugava amb l'ordinador de joguina, feia dibuixos... Ahir, quan li vaig dir que avui aniria a escola, va muntar una petita rebel•lió, però no li ha servit de res. Hi ha anat igualment i a la tarda n’ha sortit tan content.

La veritat és que em feia recança, però no en tinc per pagar cangurs i em vaig aventurar. Si hagués estat molt aixafat, hauria demanat la baixa al metge -ho tinc ben clar. Li vaig deixar apuntat el meu mòbil perquè em truqués si li feia falta i les claus de casa al costat de la porta per si un cas. Això ho faig sempre, i al mateix temps té la instrucció de no obrir a ningú. Jo el trucava una vegada durant el matí i ell em contestava i tan content.
Bé, ja ho veus. Són les aventures de les mares modernes, que no estan tan lluny de les de les mares més antigues. Que moltes vegades també havien de deixar els fills sols a casa perquè no tenien ningú que els hi pogués vigilar mentre elles anaven a guanyar-se la vida. I com que sembla que ara s’ha de pagar per tot... La lliçó del Jordi ha estat que estar sol no fa por, només és una mica avorrit. I trobo que està prou bé.

En fi, t'envio una abraçada ben gran i cuida't molt!!!

Isabel

2 comentaris: