divendres, 4 de desembre de 2009

Avenços

Vaig començar el meu blog com una pràctica del curs de Web 2.0 a la UOC, el juliol de l'any 2008. Fa poc i sembla que fa tant de temps ja... M'han passat moltes coses i he après molt de la xarxa, des d'aleshores.

De bell antuvi vaig passar d'amagat, tant com vaig poder. Hi havia moltes coses que em feien por. Però li vaig anar prenent gust a la cosa i a Bloggers van anar apareixent noves funcionalitats, com la de fer-se seguidor d'un blog.També hi havia els widgets comptadors de visites... Tot plegat em feia basarda. Em feia por el possible judici dels altres i pensava que poca gent visitaria el meu blog. Mai he tingut pretensions de res ni les tinc ara, però poc a poc vaig anar fent-me més agosarada amb algunes coses. Tot observant alguns blogs em vaig adonar que no passava res i que tampoc tenia cap més importància.I em vaig posar un comptador de visites. I em vaig posar el widget dels seguidors del blog.

Tot plegat ha estat molt bo i molt positiu per mi.He perdut la por al judici dels altres, si més no en aquest terreny. Agraeixo els pocs seguidors que tinc: són, tots, molt amables i agraïts. I respectuosos. I tot i no publicitar-me, vaig rebent visites i bons feedbacks.Què més puc desitjar?

Qui em conegui s'adonarà que per mi és un gran pas endavant: gosar publicar el que sigui, perquè em ve de gust, sense por de si ho faré malament o bé... Fins i tot he presentat tres posts als concurs publicat per Opinàlia. Me'n vaig assabentar per na Clidice i no vaig dubtar gens ni mica.No n'espero res, tan sols el plaer d'escollir tres dels meus millors poemes, o dels que més m'agraden a mi i dir-ho a un petit grup d'amics virtuals. D'aquest fet, he rebut alguna visita al meu blog, i alguna nova seguidora. A tots, moltes gràcies pel vostre suport a aquesta humil escriptora virtual, que amb el seu blog no preten res més que expressar-se. De vegades,per no embogir de tanta soledat.

6 comentaris:

  1. Doncs jo fa poc que estic dins d'aquests móns del blog i la veritat es que estic molt content, per el nombre de seguidors i sembla que a la gent també li agrada :)

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina
  2. Doncs ho portes molt bé, JORDI! M'agrada molt el nom del teu blog. Amb els anys tots hem necessitat alguna vegada un IMPERDIBLE A L'ÀNIMA...

    ResponElimina
  3. Aquí tens, Isabel, un fidel seguidor del teu blog i que, tot sigui dit, també n'ha obert un sense pors del què diran. Ja saps: a qui no li agradi, que se'n vagi a un altre costat, internet és molt gran.
    En el meu blog i tracto de tot el que em passa pel cap, sigui del tema que sigui, i sinó hi poso fotografies que vaig fent.
    Penso que és una manera molt enriquidora de passar el temps.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Gràcies pel cometari, ALBERT, i bons auguris pel teu blog!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Després de més de un any i mig de voltar per aquest món he aprés a que el objectiu principal es dir el que realment penses, sense por i que la rebuda que tens dels altres et diuen si ho fem bé o no, tota la gent que he trobat es molt respectuosa i amb un nivell cultural molt bo.
    Mai havia escrit res que arribes a l'altre gent i la veritat es que n'estic molt content d'anar fent amics virtuals

    ResponElimina
  6. Hola, GARBI24, i benvingut! Certament, fa goig adonar-te que les coses que un escriu de tant en tant les llegeixen d'altres. Només faltaria que haguem d'estar pendents de l'opinió dels altres o de què ens aprovin.Mentre siguem respectuosos, qui no ho accepti és problema seu.
    Gràcies per la visita!

    ResponElimina