dimarts, 22 de desembre de 2009

Crònica d'una vida insignificant

S’ha acabat un trimestre.
Ahir no vam poder fer la representació dels pastorets pels pares i mares de l’escola. La nevada ens ho va impedir. Però avui sí que ho hem fet per als alumnes i mestres i ha estat un èxit absolut. La Rosa, la meva companya paral•lela, s’ho ha currat, i molt! L’important és que els nens i nenes ho han passat bé. El vuit de gener per la tarda ho farem pels pares i mares, ja que ahir ho vam haver de suspendre. A l’escola és un costum establert: a segon curs toca fer pastorets. Una servidora va fer l’escenografia i reconec que hi vaig fruir, però sort que a la Rosa li anava la marxa de dirigir...
Després hem tingut dinar de mestres, molt bo, amb joc inclòs. Una servidora no hi ha participat. Era difícil de saber qui era qui... a l’hora d’endevinar amb les fotos de l’infantesa. I m'era ben igual guanyar la panera o no.

M’ha donat per pensar que tot és una fotesa, que m’aferro a il•lusions volàtils per a seguir endavant com sigui. Jo ja sé de què parlo. Hi estic obligada, pel nen, per la gossa i pel gat. Si no, és tot tan absurd, que estaria millor ben adormida i sense patir per res. Hi ha dies en què estic molt cansada i en què se m’escapa del cor i de la ment el sentit de seguir lluitant.
Però segueixo, perquè tinc coses que em lliguen.
Demà serà un altre dia.

4 comentaris:

  1. ara vénen uns dies de repós i d'alegria amb el petit :) relaxa't, llegeix, mima't una mica, que ja toca guapa :) Que tinguis unes bones festes! :)

    ResponElimina
  2. Baixades i pujades de la vida....anims i repós i a gaudir dels teus

    ResponElimina
  3. Cert, CLÍDICE i GARBI24: cansament que ho fa veure tot negre per uns moments i preguntar-nos coses d'aquelles que millor no fer. Per sort, el repòs és una cura màgica!
    :))

    ResponElimina