dijous, 24 de desembre de 2009

El mon "guai" de la Berta.

La Berta té set anys. És una nena com tantes, ni alta ni baixa, ni lletja ni molt guapa. Té els cabells llargs, de color castany, i sovint els duu deslligats. Té un pare i una mare. I una germana gran, d’uns quinze anys. La Berta va a escola,com tants nens i nenes. Llegir i escriure li ha costa una mica, però les mates se li donen un xic millor. La Berta tira a tímida, però també és molt xerraire, quan té confiança. I ha anat fent les seves amigues. D’un temps ençà se la veu trista. I és que el pare i la mare, ella no entén per què, s’han separat. Ella se’ls estima, però veu que es barallen i pateix. Viu amb la mare, ara, i de tant en tant passa uns dies amb el pare.

Avui, aquesta tarda, la mestra els ha deixat fer un dibuix lliure. Els ha donat un full molt gran i tan sols els ha dit. “Dibuixeu el què vulgueu. Teniu dues hores. Aprofiteu el full, ompliu-lo. Penseu una mica què voleu dibuixar. Ho podeu fer primer amb llapis negre i resseguir amb retolador prim. Si algú ho vol fer directament amb retolador, ho pot fer. Pinteu amb retoladors gruixuts, o amb llapis de colors, o amb ceres dures. Com volgueu. Però aprofiteu el full."

La Berta ha començat a dibuixar. Primer una casa, a mà dreta. Ha fet la línia del terra i aleshores, a l’esquerra del tot, un arbre ben maco. Al bell mig hi ha dibuixat una nena, amb cabell llarg recollit en cues, i a banda i banda, un home i una dona. Ho ha pintat tot amb uns colors preciosos, càlids, alegres. Hi havia tots els colors de l’arc de Sant Martí. Ha escrit unes coses i ha anat i li ha ensenyat a la seva mestra. Aquesta, quan ha mirat el dibuix, s’ha fixat de seguida en la nena i la casa i el dibuix ple de colors alegres i brillants. I que a sobre la nena hi deia “Berta”, a sobre l’home hi havia escrit “papa” i a sobre la dona, “mama”. I amb unes lletres de pal, així de grans, posava un títol: “EL MÓN GUAI". La mestra li ha dit: “Aquest és el teu món guai, oi, Berta? Amb el papa i la mama...” I s’ha quedat pensant.

4 comentaris:

  1. la Berta haurà de créixer i aprendre a forjar-se els seus propis móns guais, ja se sap. Tant de bo pare i mare sàpiguen fer les coses com cal. Una història per rumiar :) Bon Nadal guapa! :)

    ResponElimina
  2. Sí,CLIDICE, em va sobtar molt...
    Bon Nadal I una abraçada ben gran!!!
    :))

    ResponElimina
  3. Si hi ha bona relació aviat entendrà que ha de dibuixar dues cases, millors dues cases plenes de amor que una de sola plena de males cares!!!!
    son molts els que han passat per això...una d'elles la meva filla.

    ResponElimina
  4. suposo que li portarà un temps, GARBI 24, si els apres ho porten bé.
    El meu fill també hi ha passat.
    Bones Festes!

    ResponElimina