divendres, 19 de desembre de 2008

Cartes nadalenques 2

Isabel:

"Gràcies, Montserrat!!!

Em dones permís per publicar el teu mail al meu blog?
M'ha agradat molt la introducció que has fet a la teva Felicitació. Tant de bo que a la meva vida fos així. Potser m'ho podria agafar per aquí, per tornar a tenir il·lusió de celebrar el Nadal amb el meu fill...
Molts petons!"

Isabel.

Montserrat:

"És clar que sí, dona ! :) La lletra és lliure i no hi expresso cap idea que no sigui la de moltes persones. I tu pots fer que sigui així, sigueu 20 o sigueu 2 al voltant de la taula. Fer un bon àpat, poder recordar els que ja no hi són, explicar les mateixes anècdotes any rera any, els mateixos acudits, cantar les mateixes cançons. Veure la il·lusió dels infants, fer que es relacionin amb els més grans, menjar neules mentre jugues amb ells amb els jocs que els hàgim regalat. Fer regals, sí. No cal que siguin gran cosa, però els regals són bons, et diuen que algú ha estat una bona estona pensant en tu, en com ets, en què t'agrada. A mi m'agraden molt els regals, tan li fa, una bossa de llavors de gira-sol embolicada amb un llaç, però que em diu que algú pensa en mi, i fer-ne, rumiar-los, cercar-los, buscar allò especial per a cadascú, embolicar-los i veure les cares de les persones quan se senten especials. I a taula tenir-hi el millor de tot l'any, hem de conjurar el fred i la mort amb l'abundància i la vida, sinó els fats no ens seran propicis.

Qui no sàpiga gaudir de les petites alegries, de la gent, de la companyia, de l'amor, de l'amistat, d'aquella cunyada insuportable, d'escoltar per enèssima vegada els dolors reumàtics de la tieta Pepeta, no sap el que és estimar. Deixem-nos de falses hipocresies, al món hi ha gent que mor de gana, agraïm que nosaltres no, gaudim amb tranquil·litat i alegria d'allò que ens és donat, no ofenguem als pobres fent-nos allò que no som, ni per molt ni per massa poc.

Ja sé que això no està de moda, que avui dia o gastes com un boig o critiques com un profeta, que ser "normal", "del munt", és poc glamourós, però què vols que et digui, estic molt agraïda, cada dia, de despertar-me i saber que estic viva, i intentar que, si més no el meu voltant, sigui una miqueta millor a cada pas. I entendre que moltes coses que fem tenen sentit, malgrat que la industria li hagi pres, tenen milers d'anys de vida al seu darrera i són coherents i cal retre'ls-hi homenatge.
Petons

Montserrat

el meu bloc: http://untelalsulls.blogspot.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada