- Ha fet un dia brúfol, però tinc sort de tenir refugi. A molts llocs hi ha hagut inundacions però aquí ens n'hem lliurat.
- He sortit obligada i el vent ho feia córrer tot en doina. I ens ha regalat les nous que hem collit pels voltants de la plaça.
- Tinc coses que m'agrada fer i de tant en tant trobo una estoneta per a dedicar-m'hi.
- Tinc un fill trapella i maco que em dóna feina i també molts bons moments.
- Tinc alguns amics, poquets, però potser més dels que em mereixo per l'esforç que hi he posat fins ara. Alguns tenen prou paciència per esperar que se'm passin els meus mals moments.
- Tinc feina, que és molt avui en dia.
- No em manca res del què necessito i puc proveïr pel meu fill.
- I m'he proposat anar escrivint de les bones coses que em passen en comptes de cultivar les tristors. Quan me'n recordi, que procuraré que sigui el més sovint possible.
- Així que tinc sort i en dóno gràcies!
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Les coses bones que m'han passat avui
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Me n'alegro. Que faci vent i sigui una bona excusa per aplegar nous és l'actitud més adequada per esborrar una arruga cada dia :D
ResponEliminaVeus? Això no se m'havia acudit!
ResponElimina:))
si senyora! la vida te moltes coses bones, la de mes adalt del teu comentari em va dir un dia "si el teu fill t'abraça cada dia, ets la dona més afortunada de l'univers" i tenia raò!, de vegades costa veure-les però hi son.
ResponEliminauna abraçada.
Sí, senyora. Només cal voler veure-ho. Quan em queixi massa, feu-me memòria: "Isabel, les coses bones". Tansols això i entendré que em cal girar el xip, que se m'ha malposat.
ResponEliminaNo he tingut gens bon dia
ResponEliminaNo tots els dies són bona. I els temps actuals no acompanyen. M'ha agradat, però, tornar a llegir aquest escrit del 2010.
ResponEliminaCom deia el pare, que en pau descansi, demà serà un altre dia. Gràcies, Anònim!