dissabte, 29 d’agost de 2015

Dia quart fins al darrer de les meves vacances de mare, i fins avui.

Les coses es van complicar i van aparèixer projectes que van requerir la meva atenció, i per això el meu diari de vacances de mare va quedar interromput. I com que em queden pocs dies de les meves vacances de mestra, avui que és divendres nit m'hi poso.


IdY 

El més notable que vaig fer el dia quart de vacances de mare va ser anar a passejar amb una atenció nova posada al païsatge mentre caminava. Intentava endevinar la forma del cérvol que havia vist el dia abans, però en el fons de mi mateixa, pensava que no tindria tanta sort. Imagineu el meu agraïment quan, en arribar a la corba del camí que precedeix l'arribada a la font del Bosquet, una mica amunt de la muntanya vaig veure no un cérvol, sinó la família al complert: pare, mare i cervató!

Vaig quedar-me allà, contemplant-los, i ells, tan tranquils, van dedicar-se a degustar fulles tendres de roure. De sobte, alguna cosa va cridar la seva atenció, i, al cap de no res, vaig sentir un soroll que venia del camí. I al cap de poc, van arribar un pare i dos fills amb bicicleta. L'home em va informar que aquells cérvols viuen a la finca en qüestió, i que estan acostumats a la gent. Misteri explicat, però no deixa de ser màgic per a mi, que en divuit anys, mai no els havia vist!

En els dies següents, durant les meves caminades vaig poder veure unes guatlles o potser perdius que en sentir-me van fugir d'un camp ja segat i llaurat on devien estar picotejant granes de blat, potser. Un altre moment ben especial per mi... I a la mateixa finca on viuen els cérvols, un altre dia hi vaig veure pasturar uns cavalls preciosos. Coses que no es veuen si vas sempre apressat i no surts de les rutines diàries, i que pel fet d'haver-les pogut gaudir em sento agraciada!

Dissabte passat l'Esther em va dur a buscar en Júnior, prop de La Junquera, voramar. I vam passar un dia amb l'Agnès i família. I vam tornar de nit, i puc dir que en Júnior ho va passar molt bé: aquest any ha après més snorkeling, ha nedat més, i ha guadit veient peixos de tota mena, camps de possidònies i estrelles de mar. I quasi s'han acabat les meves vacances de mestra...

Jo he après i practicat una mica de tècniques d'aquarel·la, i s'han anat concretant projectes creatius amb la Marta Aymeric, en els quals anem treballant i que ens tenen molt il·lusionades a les dues!

La mare s'ha fet candidata de la llista Junts pel Sí, i ha posat que vol veure la Independència de Catalunya abans de morir, perquè mai no ha pogut ser Independent. M'agradaria que es pogués complir el seu desig, per ella, i pel meu fill, perquè vull que pugui tenir un bon futur, que si quedem lligats a Espanya -perdoneu-me, amics meus espanyols- el veig ben negre.

Aquestes vacances no he marxat enlloc, el pressupost no em permetia plantejar-m'ho, però he sigut feliç on visc, gaudint d'aconteixements inesperats i màgics per mi i podent fer les coses que m'agraden, com pintar, llegir i escriure. I passejar peis afores del poble. A mi no em calen grans coses, crec que em basto prou per mi mateixa.

Sigueu feliços, que la vida és curta i passa de pressa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada