diumenge, 16 d’agost de 2015

Diari de vacances de mare 2015, dia primer.

Fa temps vaig tancar el blog, el vaig deixar invisible, per motius personals. I avui, per ganes, l'obro de nou. Per sort, em sento molt diferent del que traspua l'entrada anterior, de setembre de 2013. I com que em sento bé i les coses han anat a millor, heu-me aquí una altra vegada. I quina ha estat l'excusa? Doncs que aquesta setmana sóc una mare amb el fill de vacances i, per tant, faig, fins a un cert punt, vacances de mare.

Sempre m'ha agradat escriure: em permet reflexionar  sobre el què sento i penso. Segurament és important per mi i prou, que només sóc una petita part de l'univers. Però jo sóc la meva vida, i per això el què em passa és important. Per a mi mateixa. I he arribat al punt de la vida on estic aconseguint que ja no m'importi, ni gaire ni gens,  el què puguin pensar els altres de mi o del fet que escrigui coses al meu blog. Això és cosa meva, i tant m'és si em llegeix gaire gent o ningú. Anem doncs al dia primer.

En realitat, vaig començar ahir a la nit, després d'haver dinat amb la família i haver-hi passat la tarda, per celebrar el proper aniversari de la mare, que farà vuitanta-nou anys ja. En Júnior -li diré així- , va marxar d'on érem amb una de mes germanes, el seu home i el meu nebot. Els nanos tenen la mateixa edat, i s'avenen molt. Per això ja fa uns anys que la tieta el convida a passar uns dies al càmping, vora La Jonquera i a tocar de la platja. Així que de la masia vaig tornar a casa sola, quan ja vesprejava. I el primer que vaig haver de fer és passejar en Xiui, el meu gos, que per sort té la companyia del gat, en Puki, quan es queden sols a casa. I després de sopar una mica, no gaire, ja que havíem mejat molt bé, tenia ganes de donar un volt. I com que al poble aquests dies és Festa Major, i ahir s'esqueia que hi havia Ball a la Plaça Major, cap allà vaig fer una estona. I després vaig treure el nas per la Fira: enguany no han vingut gaire firaries, i a aquella hora la poca gent que hi havia anaven marxant, suposo que cap al Parc, on hi havia actuacions. Però jo ja estava cansada i me'n vaig anar a dormir.

Avui m'he llevat tard, i no he fet res d'especial, tan sols coses normals de cada dia, com endreçar una mica l'habitació d'en J., fer-me el llit, dinar, i per la tarda, veure dues pel.lícules seguides d'aquelles de diumenge, policíaques però interessants i entretingudes. Normalment no m'assec mai al sofà, per veure una pel·lícula: sempre "faig coses"... Perquè amb un fill i jo sola per a tot, cal sempre estar organitzant, i fent, fent, fent! Per això ha sigut un plaer poder-me desentendre mentalment del sentiment d'obligació i senzillament fer sofà i disfrutar veient la tele. Confesso que no ha sigut ben bé així del tot, perquè en començar la primera pel·lícula he aprofitat per planxar roba del J. mentre la veia... Però bé, finalment he sigut capaç de seure i prou, i ha sigut fantàstic!

Per acabar la tarda, he anat a fer la caminada, amb el gos, pel camí que anomenem de Les Pastes. Té la durada justa per fer l'exercici diari necessari, si es fa a bon ritme. I és agradable i relaxant, pel païsatge, els colors i els sorolls naturals que ens solen acompanyar. No m'he hagut de preocupar de si anava d'hora o tard, ni de si feia el sopar abans o després, però això sí, he trucat en J. i he parlat amb ell, que sempre m'agrada. I com que al càmping no tenen tele, m'ha demanat que demà vegi el partit del Barça, jo que no sóc futbolera, i que el truqui per dir-li com han quedat. Així que ja ho veieu, el nen està de vacances, però m'ha posat deures! De moment, publico i no sé si vaig a fer més sofà o a llegir al llit... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada