diumenge, 31 d’agost de 2008

Setembre

Arriba setembre i s'acaben els somnis d'estiu.

Caldrà tornar a la crua realitat. La dels horaris. La d'anar al dictat dels segons. La de les presses. La de no tenir temps per res. La de passar de dilluns a divendres i trobar-te cada dia més cansada. I arribar al cap de setmana, i tenir temps només de fer bugades, compra, neteja, i mirar de reposar per poder aguantar una setmana més.

La de veure venir la tardor i les boires, sentir-te sola a les nits, llevar-se pels matins i encara és fosc. I cada dia fa més fred, i se't posa el fred a l'ànima i el silenci al cor.S'han acabat els dies lluminosos, els amors d'estiu, els somnis amb els quals et vas enganyant per passar els dies. Ja se sap que qui dies passa, anys empeny. Això, diuen, però no et dóna consol.

Segueixes caminant no se sap ben bé per què, que d'horitzó no en veus cap. T'ancoren a terra el nen, el gos i el gat, que et necessiten. Però de vegades voldries poder adormir-te, potser hivernar. Hivernar de tardor a primavera, despertar de cara a l'estiu.I viure només somnis meravellosos durant el bon temps, i quan s'acaben, deixeu-me dormir, si us plau, i somniar només amb els dies daurats en què he pogut tenir bells somnis. Com aquells en que hi habitaves tu.

2 comentaris:

  1. s'està desfullant, pel gust que dóna posar-te un jersei, pels petits moments en què pots gaudir d'un bon llibre mentre a fora plou (espero), per les relacions reposades, per veure com el petit creix i aprèn més coses, per preparar el Nadal i els Reis, per les primeres neus, que també és una forma d'hivernar, però amb consciència ... i si, torna la rutina però tu saps que també tornarà la primavera ...

    ResponElimina
  2. Gràcies per recordar-me altres punts de vista.Espero les teves meòries africanes. Fins aleshores, una abraçada!

    ResponElimina