dissabte, 8 de novembre de 2008

Tarda d'un dissabte de novembre

Fa uns dies, el meu fill i tres companys seus de classe em van venir a veure a l'hora de sortir d'escola. Tots engrescats, em van demanar si en J. podria anar al cau amb ells. Jo ja li havia proposat de fer-ho al meu fill pel setembre i aleshores no vaig tenir cap èxit. Però el que fan els amics... I jo, ben contenta! Només li vaig preguntar si de debò hi volia anar, i si voldria anar a les excursions.En Lluc,el seu amic, m'ha estat empaitant tota la setmana,per recordar-me l'hora. Estava tan entusiasmat que fins li va donar la notícia a la seva mare...
Avui, doncs, a les sis, ens hem presentat a la plaça Major, al costat de l'església. Ja hi havia alguns nens i nenes jugant i m'he trobat unes alumnes meves que també esperaven. La Joana m'ha abraçat molt carinyosa i la veritat és que sempre m'alegra veure que hi ha nens o nenes que em criden i em saluden. Hem entrat al cau, hem parlat amb els monitors i en J. ja s'hi ha pogut quedar, avui.
Jo he aprofitat per anar a fer unes compres amb tranquil·litat, cosa que no puc fer normalment, i ha estat molt agradable. Veig a l'horitzó la possibilitat de tenir algun dia lliure, de tant en tant, si en J.vol anar a les excursions trimestrals. I ell tindrà cada dissabte dues hores per jugar amb els amics i amb els caps, que li donaran una marxa que jo no puc, que no arribo per tot. O sigui que penso que serà bo per tots dos. Jo guanyo una mica de temps per mi mateixa i ell podrà refermar i ampliar relacions i activitats.
He estat una estona a casa, abans d'anar-lo a buscar, a les vuit del vespre, i he tingut la sensació dels dissabtes a la tarda, quan jo era petita. Una sensació familiar i agradable que feia temps que no sentia.
El meu fill, a poc a poc, em va ordenant la vida i li dóna un sentit. L'amplia i la fa bona i agradable. Sembla que poc a poc tot es va fent mes fàcil i senzill. I la cirereta que arrodoneix el pastís ets tu, que m'acompanyes ja cada dia encara que siguis lluny. Que em fas sentir estimada i desitjada, que em fas sentir valorada, que em transmets pau i que em fas sentir feliç.

1 comentari:

  1. La gent en malparla però no hi ha res millor que la rutina amable, que et permet gaudir de petits instants de la teva existència. Estimar és el millor que pots fer en aquesta vida, als pares, als fills, a un home, als alumnes, als amics ... però, tenir un petit instant, un parell d'hores a la setmana, per a estimar-te a tu mateixa és el que et donarà les piles per seguir estimant la resta de la setmana als altres :)

    Un petó

    ResponElimina