diumenge, 9 de novembre de 2008

Una espurna.

Sóc una espurna.
Només sóc una petita espurna de matèria.
Vaig sorgir del no res i fa temps que navego sense un rumb fixat en els camins de l'Univers.Desconec el meu destí i no sé quin serà el meu final. Només sé que he de morir. I que moriré sola. I el que vingui després, si hi ha res,és totalment desconegut.
Tansols puc aferrar-me a la llum dels estels que de tant en tant m'il·luminen el camí, que el fan menys procelós i que aconsegueixen que no em senti tan perduda.
Perquè només sóc una insignificant espurna de no res, i els camins de la vida són perillosos i foscos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada